EL QUE VAM ESCRIURE QUAN ENS VAN PREGUNTAR QUE VOLIEM TRANSMETRE (AL PRINCIPI)

​

Volem transmetre que ens hem d’estimar a nosaltres mateixes tal i com som i ser lliures
d’expressar com ens sentim sense que hagi cap mena d’estereotip o exigència que ens imposa
hem de ser.

​

Això ho fem a través de diverses narratives i imatges individuals que ens volen fer reflexionar sobre si som qui realment volem ser o sobre qui ens diuen que hem de ser.

​

En la primera narrativa volem comentar com ens afecten tots els referents visuals que ens
mostren des de que som petits que ens imposen de com és la dona perfecta i ens hem
d’adonar que tota dona, (home i persona que s’identifica amb qualsevol altre gènere) és
perfecte tal i com és i no ha de canviar la seva imatge pels altres.

​

Ens centrem en la dona perquè és allò que ens toca més a prop ja que totes les artistes que
participen en aquest projecte són dones. Volíem representar allò amb el que vivim diàriament i volem canviar.

​

Actualment s’està lluitant per combatre aquets estereotips i tot i que hem avançat molt encara ens falta bastant per arribar on volem estar. Tot i que s’han canviat moltes coses, degut a la societat consumista en la que vivim no s’ha acabat erradicant del tot. Això és perquè el consumisme necessita que creiem que necessitem allò que ens volen vendre per viure i perquè necessitem les coses hem de no estar contents amb el que tenim o com som i voler-ne més.

​

"Para presumir no hay que sufrir"

​

Totes podem ser guapes sense la necessitat de passar-ho malament. Això és una cosa que ens
han dit des de de que som petites i es que la bellesa està molt lligada al dolor. La incomoditat
no t’ha de fer millor, el que et fa millor és passar-t’ho bé i poder-te expressar lliurement. Més
aviat hauria de ser el contrari, per veuren’s “guapes” ens hem de sentir còmodes i a gust amb
allò que portem.