AUDIOVISUALS
2020-2021
CÒMIC
El còmic és una seqüència de vinyetes —quadres formats per imatges fixes normalment acompanyades d’un text— que transmeten un missatge i relaten una història. La funció de comunicar històries pot tenir una finalitat didàctica o purament lúdica.
És considerat el novè art, ja que és un medi visual que combina la narració textual amb la icònica.
El còmic com a producte final està dedicat a les grans masses de públic.
CARACTERÍSTIQUES
- Combinació imatges i text. Utilitza un llenguatge verb-icònic (elements verbals i icones).
- Pot tenir diferents temps; present, passat i futur. Aquests temps són marcats per les característiques de les vinyetes utilitzant el flash-back i el flash-foward.
- Té codis específics: vinyetes, bafarades, indicacions de moviment i expressions gestuals, onomatopeies,
- Finalitat de distreure encara que també pot portar una finalitat didàctica i moral.
- Permanència d’un personatge protagonista reconeixible al llarg de la història.
- Fil conductor, el·lipsis d’escenes no significatives.
- Es llegeix d’esquerra a dreta i de dalt a baix en els còmics occidentals. En els orientals es llegeix de dreta a esquerra.
- Les bafarades que acaben amb punxa indiquen diàleg i les que tenen forma de núvol indiquen pensament.
- Codis pictotècnics (imatges que representen moviment) i codis audiotècnics (sons representats de manera gràfica).
- Té la capacitat per transmetre el pas del temps.
- Sensació d'espais.
- El còmic està creat per guió i diubix, escriptors dibuixants, són dues figures que poden recaure en la mateixa persona.
- Els símbols del còmic creen el seu propi llenguatge (una bombeta encesa equival a una idea...)
- Ús d'un llenguatge col·loquial.
HISTÒRIA
Els experts dubten de quin va ser el precursor directe del còmic. Alguns d’inclien a dir que van ser les pintures rupestres, els jeroglífics egipcis o les escenes en la vaixella grega. Aquestes afirmacions són correctes si es defineix el còmic com “sèrie o seqüència d’escenes que expliquen una història”. Tanmateix és incorrecte si el definim com “Relat o història explicada amb vinyetes que contenen il·lustracions i texts”. En aquest cas, hauriem d’avançar cronològicament fins a l’edat mitjana, on hi ha antecedents que cada cop s’assemblen més al còmic modern com per exemple: manuscrits amb vinyetes, la Biblia Pauperum i els còdexs precolombins.
La impremta va fer els llibres i dibuixos més accessibles a tothom. Aixó facilitarà posteriorment la elaboració massiva d’imatges per al gran públic.
Els diaris ens proporcionen el còmic tal i com el coneixem avui en dia. En les seves publicacions s’estableix el llenguatge i signes propis, com per exemple la bafarada.
El primer còmic modern és The Yellow Kid, creat per Richard F. Outcault publicat en el diari The World de Nova York (1895). El protagonista és un nen vestit de groc que té escrit a la samarreta allò que vol dir. Va ser aquí quan es va començar a fer servir la paraula còmic per refereir-se a la historieta.
Hi ha persones que discrepen i nombren altres obres i autors com a inventors del còmic. Alguns exemples són:
-
Wilhelm Busch amb Max und Moritz (1865).
-
Thomas Rowlandson amb The Schoolmaster's Tour (1809).
-
Rowlandson amb Els viatges del doctor Syntax (1813).
L’elecció de a quin anomenar primer cómic és personal i dependrà de la definició atribuïda.
A finals de segle XIX, el còmic ja s’havia adherit com a apartat fix a molts diaris estatunidencs. Publicaven entre una i mitja pàgina de tires còmique, algunes tenien uns quants dies de durada.
La primera tira cómica publicada en diari amb exitosa continuació és Mutt and Jeff, de Bud Fisher, es va iniciar l’any 1907 i continuar fins el 1982.
El 1910 apareix la primera revista formada únicament per tires còmiques: The funnies.
A Espanya el primer còmic és el Patufet 1904 i la primera revista còmica és TBO 1917.
Després de la Primera Guerra Mundial van proliferar les revistes de tires còmiques dirigides als infants i adolescents.
A partir de l’any 1929 triomfen les tires d’aventures d’estil gràfic realista com per exemple Flash Gordon (1934) o Príncipe Valiente (1937).
Mentre que a principis del segle XX les històries eren de temàtica realista, en el període d'entreguerres es van manifestar i multiplicar les històries fantàstiques a causa de la situació social i econòmica. En aquest context, van sorgir els superherois, primer Phantom (1936) i després Superman (1938). Aquestes publicacions van canviar la història del còmic.
Durant els anys seixanta i setanta, els superherois van triomfar. En aquells moment s’havien perdut les històries amb trames realistes fins que Will Eisner les fa fer tornar. Amb els coneixements que havia adruirit amb el seu còmic The Spirit, va elaborar la novel·la gràfica A Contract With God, de caire realista i amb la capacitat de tractar temes profundas i crucials per l'ésser humà. D’aquesta manera la connotació infantil-juvenil que el còmic havia adquirit, demostrant que podia tractar temes seriosos.
Va haver-hi una explosió de temàtiques, estils i històries i cada autor va seguir un corrent diferent, innovant i aportant el seu punt de vista. Va haver autors que van crear les seves pròpies revistes de ciència ficció mentre que altres van ser pioneres en el terreny eròtic.
Tot això ens porta a avui en dia. Anant a una llibreria podem veure l’ampli i complert panorama que ens ofereixen els còmics. D’aquesta manera el mitjà ha quedat alliberat d’un públic fixe al que adherirse o normes estrictes a les quals seguir i presenta una varietat més completa que mai.
A més a més, avui en dia no només existeixen els còmics en format físic sinó també en el digital, s’anomenen webcomics.
LA VINYETA
Formes i grandàries. Planificació. Composició. Perspectiva.
Una vinyeta (del francès vignette) és un quadre delimitat per línies que captura un instant de la història. És la unitat mínima de muntatge del còmic. Acostuma a recollir el llenguatge icònic i verbal, és a dir, combina el text amb el dibuix). És l'equivalent als fotogrames cinemàtics.
L’espai entre vinyetes s’anomena carrer (gutter en anglès). Es podria dir que cada vinyeta és una idea i l’espai que les separa serveix per donar al lector un descans per interioritzar els seus continguts abans de passar a la següent.
FORMES I TAMANYS
Les vinyetes poden tenir qualsevol forma i tamany, però s’han d’ajustar al seu contingut i intentar reforçar el missatge que aquest transmet. Avui en dia existeixen vinyetes de tota mena amb l’objectiu de causar un impacte o sensació al lector.
Alguns exemples de diversos tipus de vinyetes segons el són:
Segons el tamany:
-
Vinyetes horitzontals i allargades→ allarguen el temps.
-
Vertical fragmileriana→ aporten tensió i vertigo.
-
Enormes→ causen més impacte, permeten l’aparició de més elements.
-
Diagonals→ més dinàmiques.
-
Petites→ et centren en un detall.
Segons la forma i el contorn:
-
Punxes→ explosió.
-
Formes arrodonides: enyorança i somnis.
-
Flashback→ contorn ondulat.
-
Premonició→ línies discontinues i marcades.
Modificar la línia és una manera de dir al lector que està entrant en un altre tipus d’escena.
Un altre recurs de les vinyetes és dividir una acció en diverses vinyetes per simular el tràveling d’una pel·lícula o fer que l’acció duri més.
PLANIFICACIÓ
Primerament es fan dibuixos petits i esquemàtics per decidir el nombre de vinyetes, el tamany, el contingut i el camí de lectura.
En ser en miniatura ajuda a veure el format general de les vinyetes i decidir si la composició és la adecuada. D’aquesta manera pots fer diferents proves fins a estar satisfet en poc temps. T’ajuda a capturar l’ambient de la pàgina amb una sola ullada.
Un cop ja tens decidit la planificació general de la pàgina, et pots centrar en la composició i elements específics de cada vinyeta.
COMPOSICIÓ
La composició és la distribució i organització de tots els elements que integren un pla visual. En el còmic existeixen dos tipus de composicions: la de pàgina i la de vinyeta.
La de pàgina consisteix en com són les vinyetes, quin tamany tenen i com estan disposades. Segons la tipologia del còmic, la composició variarà. Un dels factors més importants és el sentit de lectura. Podem trobar tres classificacions de composició de pàgina.
-
El còmic europeu. Es llegeix d’esquerra a dreta, té un format més gran que la resta i el nombre de vinyetes acostuma a ser entre 5 i 8 vinyetes per pàgina.
-
El còmic americà. Es llegeix d’esquerra a dreta, són més dinàmics que la resta i té entre 3 i 6 vinyetes per pàgina.
-
El manga (còmic japonès). Es llegeix de dreta a esquerra, té el format més petit i entre 3 i 5 vinyetes per pàgina. Pel seu tamany reduït acostumen a tenir més pàgines per compensar.
Tot s’ha de dir, això només és una generalització. Hi haurà còmics que no segueixin aquestes regles.
La composició de vinyeta inclou tots els elements que apareixen dins la vinyeta. La simetria o asimetria, l’equilibri visual, la compensació de pesos i volums, la profunditat i la perspectiva són elements* molt importants a tenir en compte a l’hora de compondre una vinyeta.
Vinyetes amb formes senzilles: vinyetes quadrades o rectangulars de la mateixa mida en tota la pàgina.
Hi ha alguns recursos utilitzats pels artistes que afecten a la composició de les vinyetes trencant els canons habituals.
Vinyetes flotants: no tenen contorns, pot interactuar amb les vinyetes del seu voltant sobreposant-se.
Vinyetes a sang: tampoc tenen contorns i tenen altres vinyetes a sobre. La diferència és que són més grans i tenen com a finalitat causar una major amplitud o impacte.
Vinyeta a tota pàgina (Splash page): ocupen tota la pàgina o fins i tot una doble pàgina. No tenen contorn i causen major impressió. Es fan servir per a moments importants, d’acció o de presentació d’escenari.
Formes inusuals: qualsevol vinyeta que no sigui la habitual. Per exemple una forma circular per simular la vista des d’un telescopi o forma desordenada per crear una escena caótica.
Vinyetes superposades: tenen contorns però l’artista vol mostrar que les accions que mostren estan succeint alhora, per tant les superposa.
PERSPECTIVA
La perspectiva dona l'efecte de tridimensionalitat al còmic, i als espais que apareixen.
Transmet diferets sensacions segons els angles empreats.
En picat: des de dalt de l'escena. Indica disminució o abatiment;
En contrapicat: des de baix, és a dir, des del «sòl» de l'espai. Indica poder o autoritat.
La perspectiva és la capacitat de crear profunditat tridimensional en un format bidimensional. Això es pot fer amb la perspectiva lineal (elements més petits per mostrar la seva llunyania) o perspectiva atmosfèrica (afegint un color blavós a l’objecte per mostrar que és lluny).
Per fer la perspectiva lineal es necessita un o més punts de fuga a l’horitzó.
Un altre recurs és fer els elements més allunyats menys nítids i més desdibuixats.
També es pot jugar amb el gruix de la línia per marcar llunyania (els objectes mes propers amb una línia més gruixuda i els llunyans amb una línia més prima).
ENQUADRAMENT:
Limitació de l'espai que apareix en la vinyeta. A l'hora d'enquadrar es decideix quins elements quedaran dins i quins quedaran fora de la vinyeta.
PERSONATGES
Els personatges són un dels elements essencials dels còmics. T'acompanyen durant la història i acosumen a ajudar al lector a empetitzar. Com més complexitat psicològica tinguin i més versemblants siguin, abans podrà establir una connexió amb l'audiència. Un altre aspecte important dels personatges és el seu disseny. Com més atractiu i innovador siguí, més impactarà al lector. Addicionalment, el físic del personatge també ens poc comunicar les seves caracterísitques psicològiques i fins i tot el seu passat.
El disseny dels personatges principals ha de ser diferenciable per evitar confusió. També ha de concordar amb els paràmetres de la història. Un robot no serà el protagonista d'un còmic històric de l'edat mitjana.
EXPRESSIONS FACIALS I MOVIMENT DEL COS
Un cop s’ha decidit com serà el personatge, li has de donar vida. Al cómic es comuniquen les emocions i pensament no només amb el text sinó també amb el llenuguatge corporal i les expressions.
Els personatges tindran una manera pròpia d'expressar-se fonamentada en els seus trets psicològics, experiències passades i la intenció de l'autor. L'expressivitat pot ser més o menys caricaturesca i exagerada depenent de la seva finalitat.
Per aquesta rao el dibuixant de còmic ha de tenir controlades les expressions facials per ser capaç de relatar una bona història.