AUDIOVISUALS
2020-2021
CORRENTS I GÈNERES DEL CÒMIC
SHONEN (MANGA)
MANGA (漫画)
Cómics o noveles gràfiques originaries del Japó.
La seva forma modera és posterior a la Manga modern→ posterior a GM I.
Còmic japonés per a totes les edats.
Amplia gama temàtica: acció, aventura, drama, terror, musical, tragèdia...
Món audiovisual→ Anime
Variacions del manga:
-
Manhua (Taiwan)
-
Manhwa (Corea del Sud)
-
Manhua (Xina)
-
Nouvelle manga (França)
-
Amerimanga (Estats Units
SHONEN (少年)
SHONEN → Demografia manga per nois d'entre 12 i 18 anys.
Revista més famosa: Shūkan Shonen Jump
S'acostuma a confondre amb el gènere nekketsu.
CARACTERÍSTIQUES
-
Es llegeix de dreta a esquerra.
-
És en blanc i negre.
-
Molta acció.
-
Protagonista jove masculí.
-
Situacions humorístiques.
-
Importància en l’amistat.
EXEMPLES
-
One Piece
-
Naruto
-
Dragon Ball
-
Fairy Tail
-
Black Clover
-
Haikyuu!
-
Full Metal Alchemist
-
Assassination Classroom
-
Bleach
-
Attack on Titan
-
Seven Deadly Sins
-
Kimetsu no Yaiba
HISTÒRIA
Inicis segle XX→ Revista Shōnen Sekai.
Post GM II→ Temàtica shonen passa a la ciència ficció (robots i viatges espacials) i les aventures heròiques.
Un Shonen que va marcar l’evolució del gèner va ser Astro Boy.
1968→ 1ra publicació de Shūkan Shonen Jump. Ha publicat títols tan importants com:
Dragon Ball, One Piece, Demon Slayer: Kimetsu no Yaiba, My Hero Academia, Yu-Gi-Oh!, Naruto, Bleach, entre d’altres.
Dragon Ball és el shonen més influent dels últims 30 anys.
SHOUJO (MANGA)
MANGA (漫画)
Cómics o noveles gràfiques originaries del Japó.
La seva forma modera és posterior a la Manga modern→ posterior a GM I.
Còmic japonés per a totes les edats.
Amplia gama temàtica: acció, aventura, drama, terror, musical, tragèdia...
Món audiovisual→ Anime
Variacions del manga:
-
Manhua (Taiwan)
-
Manhwa (Corea del Sud)
-
Manhua (Xina)
-
Nouvelle manga (França)
-
Amerimanga (Estats Units
SHOUJO (少女)
Va sorgir a la dècada dels 50 com una necessitat de les dones japoneses d'expressar el que elles sentien i vivien. No es té coneixement exacte de qui va ser la precursora d'aquest gènere, però una cosa és certa: va fer un gran gir a les vides de moltes noies. Una connotació important és que als '60 la majoria dels Shoujo eren fets per homes. Actualment, i encara que no ho creguin, els shoujo-manga són el manga més venuts al món; per descomptat per tenir grandioses representants com el grup CLAMP.
CARACTERÍSTIQUES
És un gènere de manga amb públic femení jove que parla de la vida quotidiana amb una trama de romanç molt important.
La protagonista és una shoujo (noia jove) i es plasmen interessos i problemes “típics” de les noies joves.
PERSONATGES
Hi ha una sèrie d'arquetips o de personatges que sempre apareixen en els còmics d'aquest gènere.
SHOUJO: Protagonista adolescent dissenyada per a que les lectores sentin afinitat amb ella: no és ni molt guapa, ni molt lletja; és una mica maldestra, tímida o molt sensible; té algunes habilitats (acadèmiques o esportives), però generalment no se n'adona).
BISHOUJO: És una noia guapíssima a la que la protagonista enveja.
BISHOUNEN: És un noi jove amb trets molt delicats, sense pèl facial, prims,... Molt guapos.
TSUNDERE: És una noia atractiva/atlètica agressiva o irascible (tot i que molt tímida en ocasions) que s’enfronta a la protagonista.
MEGANEKKO: És un personatge amb ulleres tímid, maldestre i estudiós o bé elegant i misteriós.
PERSONATGE MATERNAL: És un personatge molt madur que transmet confiança.
PERSONATGE SOCIALMENT PERFECTE: És un alumne destacat, atractiu, elegant, ve d'una bona família (amb alt estatus social o bona situació econòmica), educat, amable, bo en diverses disciplines artístiques i/o esportives, i alhora es manté humil.
MASCOTA: És un personatge petit i vistós, pot ser alguna mena d'animal o ser fantàstic (parlant o no).
EXEMPLES
-
Vampire knight, Matsuri Hino
-
Kaichou wa maid-sama!, Hiro Fujigara
-
Ao Haru Ride, Io Sakisaka
-
Card captor Sakura, CLAMP
-
La màgica Doremi, Midori Kuriyama
-
Candy-Candy, Kyoko Mizuki
YAOI (MANGA)
TIPOLOGIA
Shonen Ai (少年愛)
Censura. Nois amb cossos prims i "femenins".
Hard Yaoi
Igual que el Shonen Ai, pero sense censura
Shotacon (ショタコン)
Censura. Nois amb cossos prims i "femenins"
Bara (メンズラブ)
Personatges més "masculins" i propers.
YAOI (やおい)
És un subgènere del manga que que retrata relacions afectives i/o sexuals homosexuals entre homes.
CARACTERÍSTIQUES
-
Relacions entre homes.
-
A vegades es centra només en la relació i a vegades la relació està subordinada a la trama.
-
Els personatges acostumen a estar sexualitzats.
EXEMPLES
-
Junjō Romantica
-
Love Stage!!
-
Ten Count
HISTÒRIA
Els primers exemplars van aparèixer a principis dels 70. Encara existien temes que no es podien tractar amb una protagonista femenina, per la qual cosa "Les magnífiques del 24" van decidir utilitzar nois joves que s'enamoraven d'altres nois.
El que avui es coneix com yaoi va tenir el seu origen en el món dels dojinshis (fanzines) en els anys 80. Van començar com a paròdies de les sèries d'èxit, en les quals les autores convertien en parelles als protagonistes masculins.
El primer manga amb adaptació d'anime va ser Patalliro!, manga creat el 1978 per Mineo Maya
HUMORÍSTIC
EL CÒMIC D'HUMOR
El còmic d'humor, també anomenat historieta còmica, és un gènere del còmic pensat per fer riure.
És a dir, tant l'estil, el guió com el plantejament de la trama tenen aquesta intenció.
Segueix les convencions del llenguatge del còmic, però lògicament adapta els seus recursos gràfics per aconseguir el riure.
CARACTERÍSTIQUES
-
Finalitat: Provocar riure al lector.
-
Inclusió de gags, acudits o bromes, tant visuals com verbals, i de situacions insòlites per aconseguir l’objectiu.
-
L'ùs sobretot de certs formats de curta extensió, per exemple la tira diària. Tot i que hi ha també diversos formats més llargs.
-
Els dibuixos d'estil caricaturesc normalment, personatges i escenaris com deformats. Encara que no acostuma, també poden ser realistes.
-
Un traç net, sense ombreig, normalment.
-
Més presència d'onomatopeies i símbols cinètics.
-
Un ritme narratiu ràpid i viu.
-
Poques variacions de l'angle visual
TIPOLOGIES
Els 5 tipus d'humor més comuns en les historietes són:
Humor negre
Utilitzat per desdramatitzar situacions desgraciades. És un dels humors més "perillosos", si un acudit d'humor negre falla un munt de persones s’enfaran, però si funciona tindrà el doble d'aplaudiments.
Humor d’actualitat
Treballa sobre situacions del moment que, en la majoria dels casos, són conegudes per endavant pel públic. Se li ha de donar la volta a la notícia perquè l’acudit sigui efectiu i tenir en compte que la broma no caduqui.
Humor de política
Tracta els esdeveniments sobretot lligats als governants i a la situació social de l’actualitat.
Una vinyeta d'humor polític o social pot dir més que un article d'opinió o una editorial, ja que el dibuixant es pot atrevir amb més profundes subtileses. Té tasca de periodista i d'humorista, primer s'ha de trobar el tema i després s'ha d'aplicar la creativitat i l'humor.
Humor clàssic
Aquest intenta ser accessible a tothom pel que està basat en fets universals, sense tenir en compte situacions geogràfiques o d'actualitat.
Acudits del gènere serien: Els de l’escenari d’una illa que és neutre del qual no es requereix més informació, i els d'humor físic com les caigudes o els accidents.
Humor quotidià
Es caracteritza per fer servir aquelles vivències i idees que tenim més a mà per fer l'acudit. Normalment solen tractar sobre situacions de llar relacionades amb la intimitat, des de pensaments propis sobre la solitud fins a converses o situacions que mostren relacions amb família, parella o amics.
EXEMPLES
Tires còmiques:
-
Snoopy
-
Mafalda
-
Ot el bruixot
-
Calvin & Hobbes.
Històries llargues:
-
Astèrix
-
Mortadel·lo i Filemó
-
Espirú i Fantàstic
-
Jep i Fidel.
HISTÒRIA
El còmic en general com a gènere, neix de l'adaptació dels acudits gràfics de la premsa del segle XIX, osigui el gènere d'humor és pràcticament el primer que apareix en la història.
Les primeres historietes van ser d'humor, com el que es considera el primer còmic:
Yellow Kid de R Outcault, publicat al New York Journal de 1896.
La revista mensual britànica Punch (d'humor i sàtira del 1841), que va estar inspirada en Le Charivari (revista francesa des del 1832 amb prohibició de vinyetes polítiques) va ser el motor de l'expansió mundial de la historieta, es van fer diversos models arreu del món: a Alemanya Fliegende Blatter (1848), a Japó The Japan Punch (1862-87) i sobretot als Estats Units, a Puck (1877), Judge (1881).
És aquí a on sorgeixen també sèries amb personatges fixos per moltes revistes
còmic policíac
CARACTERÍSTIQUES
-
Al principi, abasten l'activitat criminal, i la seva investigació, cosa que, quan la censura no ho impedeix, permet a l'autor "explorar les parts menys decoroses de la nostra societat".
-
La història es pot explicar des del punt de vista de les Forces de l'Ordre (policies, detectius) o dels criminals (lladres, assassins, gàngsters, yakuza), així com del justicier urbà.
-
Cal ressaltar, en aquest sentit, que els primers còmics de sèrie negra tiraven cap a protagonistes de la Policía o relacionats".
-
La il·luminació i la composició poden ser molt efectistes.
-
Tenen molta ombra i utilitzen molt el negre.
-
A vegades, recorren a l’estil caricaturesc.
-
L'ambient sol ser urbà, quotidià i familiar per el lector.
-
Fan ús del recurs de suspens i intriga.
CÒMIC POLICÍAC
El còmic detectivesc, també anomenat sèrie negra, còmic policíac, és un estil de còmic, en el que el crim, sigui de la modalitat que sigui, hi és gairebé sempre present.
Les seves pàgines sovint es centren en les activitats d'un detectiu privat o bé d'un agent de la llei. Narren les activitats de delinqüents professionals. Expliquen algún crim puntual, perpetrat per algun delinqüent no profesional.
PERSONATGES
Els personatges principals sovint son o forces de l'ordre o criminals. Altres personatges habituals són la femme fatale, que, aparentment inofensiva, pot conduir les víctimes al perill o a la mort; els espies; i, òbviament, les víctimes.
Són personatges amb molt caràcter i no solen evolucionar durant la història.
ESTRUCTURA
Habitualment és un relat que es fa al revés de la narrativa tradicional, ja que no segueix un ordre cronològic lineal (començament, desenvolupament i desenllaç). Al començament es presenta l'enigma que s'ha de resoldre al final. El temps per aclarir el misteri procedeix en dos sentits: mentre avança la investigació (futur) es revela l'enigma (passat).
HISTÒRIA
El còmic policíac clàssic va aparèixer conjuntament amb el còmic d’acció al 1929, a causa de La gran Depressió del 29.
Els esdeveniments quotidians i el gangsterisme que hi havia en aquella època van influir molt en el desenvolupament d’aquest gènere. Cal dir també, que molts dels arquetips (influències) d’aquest gènere es poden trobar en els romanços de cec (és un romanç (poema), es caracteritzava per les seves temàtiques truculentes), on apareixen crims molt cruels.
El primer còmic policíac que va sorgir va ser Dick Tracy de Chester Gould, amb dibuixos caricaturesc i una gran varietat de vilans, els quals van influir en series com Batman, Bob Kane i El inspector Dan de la Patrulla Volante.
Pel que fa a la postguerra (1942-57), a Estats Units aquest gènere va aparèixer molt breument en Crime Does Not Pay (1942). Còmics com “Super Historias de Crimen” de l’editorial EC comic tractaven grans temes com el racisme, el sexe o les drogues i es caracteritzaven per els seus finals impactants. No obstant, no va ser fins al 1954, que la creació de còmics d’aquest gènere va estar fortament controlada, (amb la creació de Comics Code Authority) fins que a Estats Units va ser reemplaçat per el gènere superheroic.
EXEMPLES
-
Torpedo
-
Torso
-
The fade out
gore i terror (MANGA)
MANGA (漫画)
Cómics o noveles gràfiques originaries del Japó.
La seva forma modera és posterior a la Manga modern→ posterior a GM I.
Còmic japonés per a totes les edats.
Amplia gama temàtica: acció, aventura, drama, terror, musical, tragèdia...
Món audiovisual→ Anime
Variacions del manga:
-
Manhua (Taiwan)
-
Manhwa (Corea del Sud)
-
Manhua (Xina)
-
Nouvelle manga (França)
-
Amerimanga (Estats Units
GORE
El gènere gore és aquell que es caracteritza per l'extrema violència. El podem relacionar fàcilment amb la sang, laceracions, desmembraments, etc.
Va ser originat als anys 40’s, ja que va ser inspirat en les pel·lícules nord-americanes que van començar a incursionar en aquest gènere, caracteritzat per abordar en temes relacionats amb la violència gràfica i visceral.
És difícil definir quin va ser el primer manga Gore, perquè l'evolució del gènere ha avançat gradualment. Es podria dir que “El puño de la estrella del norte” va ser un desl primers del gènere per la seva extrema violència.
EXEMPLES
-
Another
-
Corpse party
-
Highschool of the death
-
Elfen Lied
-
Mirai Nikki
CARACTERÍSTIQUES
-
Hi ha mort, sang i violència, i sempre està el pensament de supervivència.
-
El personatge principal agafa el seu valor per poder combatir contra la mort, també en algunes ocasions el personatge principal desapareix o mort.
EXEMPLES
-
Gyo, Uzumaki o Tomie (富江)
-
Cuaderno de masacres (殺殺草紙)
-
La sonrisa del vampiro (笑う吸血鬼)
TERROR
El manga ha sabut beneficiar-se especialment del seu propi folklore, prolix en llegendes sobre fantasmes, dimonis, follets i altres éssers sobrenaturals, plasmant-lo en la major part de les seves historietes sobre terror, però valent-se igualment dels mites de terror procedents d'Occident.
CARACTERÍSTIQUES
-
La seva voluntat de provocar en el lector sensacions de paüra, por, disgust, repugnància o horror.
-
Els seus arguments sovint desenvolupen la sobtada intrusió en un àmbit de normalitat d'alguna força, esdeveniment o personatge de naturalesa maligna, sovint d'origen criminal o sobrenatural.
-
Solen incloure el que es denomina gore, és a dir sang, fluids del cos i petits trossos de carn de manera explícita.
-
Els espais o escenaris típics han estat tradicionalment el cementiri, la casa abandonada, el castell, les ruïnes, el laboratori lúgubre, el bosc o l'erm ombrívol i el jardí decadent, que han acabat conformant un catàleg de «llocs» comuns. En els últims anys, s'assisteix, no obstant això, a una cerca «del visceral, del revulsiu de l'ambient urbà, abandonant temors metafísics de condemnació eterna i lúgubres mansions en borrascosos cims».
ALTRES GÈNRERES DE CÒMIC
AVENTURA
També anomentat còmic realista ja que acostuma a presentar un grafisme relista (tot i que a vegades es distorsionat i irreal perquè l'autor o autora li vol donar un aire novedós).
Les històries estan situades en una realitat artificial i diferent a la nostra a la qual l'autor intenta aproximar-nos amb diferents recursos que té a l'abast.
Aquest gènere es situa en una època històrica concreta: la prehistòria, l'edat antiga, edat mitjana, edat moderna o l'edat contemporània.
En el cas d'estar situat en el futur deixa de ser un còmic d'aventura i passa a ser un còmic de ciència ficció.
BÈLIC
Còmic ambientat en les guerres modernes, les que succeeixen a partir del segle XX. Estan molt ben documentades i això es perceb tant en la seva trama com en el grafisme. Els personatges estan treballats psicològiament, acostant-se a l'especadors i semblant més verídics i autèntics.
El còmic bèlic va sorgir a la dècada dels trenta, però no va ser fins als anys quaranta quan va comen+ar a guanyar importància.
La majoria de còmics bèlics estan basats o situats en la Segona guerra Mundial.
FANTÀSTIC
El còmic fantàstic és una variant de la fantasia, un gènere artístic que barreja elements basats en la realitat amb altres no existents de caràcter màgic o sobrenatural.
El món fantàstic es presenta com a real i consistent.
Hi ha dos classes de món fantàstic el high fantasy i el low fantasy.
La diferència recau en que el high fantasy és un món totalment nou i inventat amb poders, societats i a vegades fins i tot lleis físiques que no tenen res a veure amb el món real (Senyor dels Anells).
Per altra banda, en el low fantasy s'ajunta la nostra realitat qüotidiana amb algunes adicions màgiques o sobrenatural (Harry Potter).
El conflicte més comú en el còmic fantàstic és la lluita entre el Bé i el Mal.
SUPERHEROIS
El superheroi és un personatge heròic que generalment té superpoders.
Les seves característiques més comuns són:
-
Tenir un orígen especial: no humà, mutants, expermientx científics, per tecnologia avançada o artefactes místics...
-
Posseir una o diverses capacitats especials.
-
Són els bons, la seva lluita és desinteresada i busca ajudar als innocents.
-
Tenen una doble identitat.
-
Són atractius.
-
Tenen un uniforme identificatiu, cridaner i ajustat.
-
Lluiten contra els supermalvats (persones amb superpoders que volen causar destrucció).
Les dues empreses més importants que publiquen còmics d'aquest caire són Marvel i DC Comics.
CIÈNCIA-FICCIÓ
El còmic de ciència-ficcó sempre està situat en un futur (més o menys llunya) amb canvis tecnològics i socials. És diferència del còmic fantàstic perquè té una base científica o tecnològica però no màgica.
En aquest gènere s'exploren les conseqüències que poden tenir accions i comportaments actuals, pot ser distòpic o utòpic. Temes regurrents són: viatges espacials, robots, extraterrestres, modificacció genètica, viatges en el temps...
S'utilitzen recursos com "viatjar més ràpid que la llum" o "crear forats de cuc" per donar dinamisme i velocitat a la història.
ERÒTIC
El cómic eròtic es caracteritxa per tractar elements relacionats amb la luxúria com per exemple: la temàtica eròtica, l'homoerotisme, el nu, el seminu, la sexualitat i el sexe explícit.
No es qualifica de portnografia pels seus parametres de cenusra, que estan limitats només a una certa càrrega de material explícit.
Està destinat a un públic adul i la seva finalitat és exitar. Per aquesta raó tant el físic com les capacitats sexuals dels protagonistes van més enllà dels límits de la realitat.
El dibuix d'aquestes obres acostuma a ser realista i d'extensió breu.
UNDERGROUND
El comix o còmic underground (en anglès, còmic subterrani) va començar sent nomenat així pels seus calans d'edció impressió i distribució al marge de les grans editorials establertes.
Eren histìories que no seguien els cànons establerts, criticaven els principis de les societats on es desenvolupaven.
COSTUMISTA
El cómic costumista està situat en el món real, en el present o en en un passat proper. Tracta la vida personal i laboral d'un personatge, la seva visó de les relacions sentimentals i no és necessari que tingui un final feliç.
Els personatges tenen un llenguatge directe i col·loquial, facilitant la seva versacemblaça i assegurant la proximitat als espectadors.
En resum, tracta de la vida qüotidiana sense tenir característiques que l'aporpin massa a altres gèneres.
