NOUVELLE VAGUE

CONTEXT HISTÒRIC

Aquest moviment es situa a França durant la postguerra. A finals de la dècada dels 50 fins als 65.

En 1958, Francia es troba en una situació de crisis en l’àmbit de la política.

El conflicte d’Argelia provocà entre 1954 i 1962, dos milions de joves fossin enviats a un altre continent per combatre guerres no reconegudes oficialment.

Rebutjava la manera tradicional de fer pel·lícules i afavoria a la innovació.

És considerat un dels corrents més influents del cinema ja que marca un abans i un després en la història cinematogràfica

Veien el cinema com una manera de comunicar-se amb l’espectador.

Va partir d'un grup de joves realitzadors, procedents en general del món de la crítica, i més en concret de les pàgines de la revista francesa Cahiers du Cinéma.

Fundada al 1951 per André Bazin i J. Doniol Valcrose, va agrupar a crítics de cinema provinents d'una generació que es va anar preparant durant diversos anys com cinèfils aficionats, fidels espectadors dels cinema-clubs i especialment de la cinematografia francesa.

André Bazin seria el fundador i el membre més adult de la revista. Considerat "l'artífex" en termes teòrics de la Nova Ona. Va ser a Cahiers du Cinéma on per primera vegada es va exposar el concepte de "auteur" (autor). Aquest concepte es basava en la idea d'Andre Bazin que el cineasta hauria plasmar part de la seva ànima en l'obra realitzada.

El text que explicava: l'home que el va realitzar, que va generar l'adjectiu amb ell que es descriuria fins al moment a l'autèntic director / artista, seria un home que es va prendre aquesta idea a peu de la lletra, Francois Truffaut. Aquesta idea va ser assimilada per tots els membres pertanyents a la revista, es va convertir ràpidament en l'òrgan de difusió de les idees dels realitzadors més importants del que després es va conèixer com la Nouvelle Vague, des de l'editor Eric Rohmer fins a cada un dels crítics. Tots, a l'desenvolupar-se com directors, farien cas de la teoria de Bazin.

Gràcies a l'actitud rebel dels directors el cinema va canviar radicalment i el cinema modern va néixer amb les seves pel·lícules.

CARACTERÍSTIQUES

CARACTERÍSTIQUES CONCEPTUALS

Valoraven la innovació en tots els ambits, feien ús de tècniques cinematogràfiques que trencaven visualment i narrativament.

Busquen la veritat humana des de l'experiència artística. per exposar-la amb la major sinceritat possible.

Les històries no eren lineals narrativament.

Dos corrents que van influir en la Nouvelle Vague ca ser el neorealisme italià i el cinema negre.

Buscaven l'experimentació i mantenien un esperit iconoclasta, és a dir, rebutjaven la veneració de les imatges.

Estava molt lligat a els esdeveniments de l'època, amb la societat i la política.

Feien ús de la ironia.

La temàtica tractava d'experiències vitals representades per personatges que es comporten i actuen de manera immoral i són irresponsables amb les seves vides. Normalment no tenen un objectiu a la vida o vincles familiars, per tant donaven pas a situacions estrambòtiques en les quals una persona normal no acabaria.

Les relacions amoroses estan plenes de complexitats.

CARACTERÍSTIQUES FORMALS

No utilitzaven el trípode, causant escenes més dinàmiques.

Mai gravaven en estudis, sempre ho feien en

localitzacions reals.

Els directors donaven la llibertat als actors de crear diàlegs improvisats que afavorissin a la espontaneïtat de la pel·lícula.

Les produccions eren de baix cost ja que tenien un pressupost reduït.

El so es gravava en directe.

Feien us del recurs jumpcut, és a dir, fer salts en el temps suprimint escenes.

Eren coneguts per fer un ús recurrent dels plans seqüència.

DIRECTORS

Jean-Luc Godard

Pel·lícules destacades :

Breathless (1960 )

Une femme est une femme (1961)

Pierrot le Fou (1965 )

François Truffaut

Pel·lícules destacades :

The 400 Blows (1959 )

Stolen Kisses (1968 )

Claude Chabrol

Pel·lícules destacades :

Les cousins (1959)

aLAIN RESNAIS

Pel·lícules destacades :

Hiroshima mon amour (1959)

L'Année dernière à Marienbad (1961 )

Muriel ou le Temps d'un retour (1963 )

La guerre est finie (1966 )

Éric Rohmer

Pel·lícules destacades :

Le Signe du lion (1962)

Agnès Varda

Pel·lícules destacades :

La Pointe Courte (1955 )

Cléo de 5 à 7 (1962)

Jacques Rivette

Pel·lícules destacades :

Paris nous appartient (1961)

The NunLa Religieuse (1966)

Louis Malle

Pel·lícules destacades :

Ascenseur pour l'échafaud (1958)

Les amants (1958)

Zazie dans le Métro (1960)

PEL·LÍCULES

Une femme est une femme (1961)

Breathless (1959)

The 400 blows (1959)

Bande a part (1964)

Stolen kisses (1968)

Shoot the pianist (1960)

Le beau serge (1958)

The soft skin (1964)

Pierrot le fou (1965)

Vivre sa vie (1962)

Le mepris (1963)

The young girls of rochefort (1967)

FREE CINEMA

CONTEXT HISTÒRIC

És un moviment cinematogràfic britànic que va esdevenir entre els anys 1950 i 1960.

Va sorgir perquè rebutjaven el cinema nord-americà, ja que ells volen seguir la tradició d’un estil més realista, és a dir, sense l'artificialitat de Hollywood.

Sorgeix el manifest dels joves irats (Angry young men), on critiquen el sistema polític i exalten la classe social baixa.

Va se una època de prosperitat que va donar el tret inicil a la modernització d’Anglaterra.

CARACTERÍSTIQUES

CARACTERÍSTIQUES CONCEPTUALS

És creen històries a partir d'allò quotidià i compromeses amb la realitat social de l’època.

Va agafar gran influencia de la Nouvelle Vague francesa.

Els seu objectiu és apropar-se als éssers anònims de la societat, és a dir, al proletariat que no havia estat retratat en la cinematografia prèvia.

El seu inconformisme social els fa criticar a la burgesia i l'estructura de la societat amb amargor i ironia.

En les pel·lícules es reflecteix la tristesa d'una vida urbana absolutament mecanitzada.

Denuncien l'aïllament de l'ésser humà.

Hi ha una renovació temàtica:

Personatges→ Proletariat
Escenaris→ Zones industrials
Quotidianitat

CARACTERÍSTIQUES FORMALS

Utilitzaven efectes expressius molt lliures que trencaven amb les tècniques cinematogràfiques tradicionals.

Es caracteritza amb cinema documental, però amb el pas del temps es va decantar cap al cinema de ficció alhora que mantenia la seva estètica realista.

Les pel·lícules eren filmades en en blanc i negre amb pel·lícules de 16 o 35 mm.