​

fitxa tecnico-artística

 

rEFERÈNCIES

 

Títol en el mercat local: Sorry we missed you

Títol original: Sorry we missed you

Altres títols: Você não estava aqui (en Portuguès)

Nacionalitat(-s): Regne Unit, França i Bèlgica

Any de producció: setembre 2018

Empresa productora Sixteen Films, BBC Films, Les Films du Fleuve, Why Not Productions i Wild Bunch Production.

Estudis de rodatge -

Localitzacions: Newcastle, nord-est Inglaterra.

​

​

PROFESSIONALS QUE HI HAN PARTICIPAT

​

Director: Ken Loach

Productor: Rebecca O'Brien

Guionista: Paul Laverty

Assessor:  -

Director artístic -

Director de fotografia: Robbie Ryan

Càmera  -

Tècnics de so: Ray Beckett

Muntador: Jonathan Morris

Muntador de so: Kevin Brazier

Ajudant de direcció: David Gilchrist

Repartiment: Kahleen Crawford 

Efectes -

Música: George Fenton

Decorat: Fergus Clegg

Vestuari: Joanne Slater

Maquillatge -

Perruqueria -

Intèrprets:

Ricky - Krishitchen

Abby - Debbie Honeywood

Seb - Rhys Stone

Liza Jane - Katie Proctor

Maloney - Ross Brewster

Henry - Charlie Richmond

Freddie - Julian Ions

Rosie - Sheila Dunkerley

Robert - Maxie Peters

Ben - Christopher John Slater

Mollie - Heather Wood

 

DADES TÈCNIQUES

​

Procediment de sonorització -

Procediment de color -

Tipus d’emulsió -

Format de pantalla: Panorámica 16/9

Metratge: llargmetratge

Tractament digital: -

Durada: 100’

Any d’estrena: 23 octubre 2019

Idioma original: Anglés

​

​

ANALITZAR LA PEL·LÍCULA​

 

​

​

Biografia de l'autor:

És un director anglès contemporani que realitza films de caràcter social denunciant les injustícies del món. Totes les seves pel·lícules tenen un subtext de l'individu contra la societat. Per aquesta raó, tot i que els arguments són diferents, les seves pel·lícules comparteixen una gran semblança.

 

Filmografia de l'autor:

Cathy Come Home (1966), ​ The Big Flame (1969), Days of Hope (1975) i Sorry We Missed You (2019).

 

Context socio-polític en el qual es relitzà el film:

Aquesta pel·lícula retrata la crisi financera de 2008. Una crisi a escala mundial que va afectar molts ciutadans, incrementant la pobresa i la precarietat econòmica. El film exposa les conseqüències de les crisis que està destinat a tenir el sistema capitalista, criticant-lo i fent reflexionar al públic sobre l'economia actual.

També tracta de l'augment de repartidors a domicili i les empreses que hi ha al darrere, deixant oberta la pregunta si és un sistema adient de compravenda.

 

Argument:

La família d'en Ricky es troba en una situació econòmica molt precària. Una oferta de treball en una empresa de repartició capgira les seves vides. Amb falsa autonomia, en Ricky s'endinsa en el món dels repartidors de la compra per internet i haurà d'assegurar-se que tots els paquets s'entreguin a temps. S'haurà d'enfrontar a llargues jornades, clients irrespectuosos i a l'increment de tensió a casa a causa del seu fill adolescent. La família pateix penes i alegries, però decidida a mantenir-se units costi el que costi.

 

Enumeració de seqüències:

A la primera part en Ricky està ple d'esperança després d'obtenir la seva primera feina en mesos. Promet a la seva família que els ajudarà a sortir del deute i per fi aconseguiran aniquilar la hipoteca. És un nucli argumental optimista que et fa sentir simpatia pels personatges i desitjar que compleixin els seus propòsits.

 

A la segona part en Ricky canvia la seva ruta de repartiment, comença a perdre puntualitat i passa de ser el millor repartidor al pitjor. A casa el seu fill adolescent deixa d'anar a l'institut per pintar grafitis per la ciutat.

 

La tercera part és plena de discussions en la vida personal i laboral d'en Ricky. El seu fill marxa de casa, la seva dona no para de treballar i la seva filla petita només vol que les coses siguin com abans.

 

A la quarta part hi ha el catalitzador que fa que la família s'ensorri: en Ricky pega al seu fill perquè creu que ha robat les claus de la furgoneta quan realment ha estat la seva filla qui les ha amagat.

 

Al final la família intenta arreglar la situació, però en Ricky marxa cap a un final incert.

​

​

Recursos visuals 

​

Plans: 

Hi ha de tot tipus: generals, mitjans, americans, primers  i plans detall. Predomina l'ús de la càmera estàtica. Es fan servir plans seqüència per msotrar l'acció o la situació de manera més versemblant. 

​

Escenografia:
És molt simple, ambientada en l’actualitat. Les cases i carrers que apareixen estan molt ben tractats però tampoc contenen gaires elements. Si que cal destacar les imatges de la família, disposades a l’escala de casa seva, que tenen un paper molt important en una escena de la pel·lícula: quan el germà gran decideix pintar-les amb spray de graffiti per revelar-se contra el seu pare.

​

Vestuari:
El vestuari és molt del nostre dia a dia. Tot i que a la vegada està treballat, ja que cada personatge té el seu estil de vestir i així se’ls distingeix de perfecta manera.
El fet de que la mare vesteixi, casi sempre, el seu uniforme de cuidadora, fa que l’assocïs a la idea de submissió (o inclús explotació) de la seva feina.

​

Banda sonora:
És original de George Fenton Modifica. No té un paper molt destacat en l’obra, però si que ambienta i complementa les escenes per donar-li continuïtat i fer-ho més amè.

​

Llum:
La llum és natural en tot el film, amb aire quotidià. Considero, que la casa dels protagonistes és bastant fosca, perquè d’aquesta manera sembla que no estiguin a gust en la casa (una nova al haver de deixar enrere la dels seus somnis).

​

Moviments de càmera:
Gairebé tots els plans són amb càmera en mà, per donar aquesta sensació com de documental amb veracitat.

​

Continuïtat:
La trama és totalment cronològica. Comença amb l’entrevista de feina de repartidor i acaba mesos més tard.
El final és incert, el recurs d’acabar amb una fosa a negre fa que et provoqui certa incertesa i que et plantegis tu mateix com acabarà.

​

Recursos estilístics:
Hi ha elipsis temporals per evitar momnets innecesàris que facin pesada la història. 

​

To del llenguatge:
El llenguatge és com el nostre informal i familiar. Òbviament depèn del context canvia, no parla igual el germà gran amb els seus amics que amb la seva mare o la seva germana i encara és diferent amb el seu pare.

​

Color:
El color en aquesta pel·lícula és senzill i simplista. Hi ha molts tons càlids.

​