AUDIOVISUALS
2020-2021
SPENCER-fitxa tècnica
REFERÈNCIES I PROFESSIONALS
Director: Pablo Larraín. Larraín va néixer el 19 d'agost del 1976 a Santiago de Xile (Xile).
És un cineasta que ha guanyat diversos premis com, premi Oscar l'any 2013 per "No", premi Globus d'or en el 2015 per "El club" i per "Neruda" l'any 2016.
Va estudiar comunicació audiovisual a Universitat d'Arts, Ciències i Comunicació i és soci fundador de Fàbula (una empresa dedicada al desenvolupament cinematogràfic).
Filmografia: Fuga, Tony Manero, Resurrección, No, El club, Prófugos...
Gènere : Drama/ Biogràfic/ històric
Corrent cinematogràfica o moviment: Cinema d’autor
Guió: Steven Knight
FORMAT DE LA PEL·LÍCULA
Argument
La pel·lícula narra un cap de setmana durant les vacances nadalenques de la Princesa Diana amb la família Reial al castell de Sandringham, a l'estat de Norfolk.
Aquesta, es retroba amb els seus fills a la finca de Sandringham, i el que hauria d’haver estat una meravellosa estança nadalenca i familiar, es converteix en una successió de compromisos i deures no desitjats. Mentrestant, el Príncep Carles d'Anglaterra s'està veient obertament amb Camilla Parker-Bowles, el que obliga Diana a interpretar el paper implacable de l'estimada i fidel esposa davant dels paparazzis que segueixen cadascun dels seus moviments.
Recursos visuals
Plans:
Durant la pel·lícula trobem diferents tipus de plans des de plans grans generals fins a plans de detall. Majoritàriament, són plans generals, ja que mostren la bellesa del paisatge i les ubicacions on es troba. També hi ha molts primers plans del rostre de la protagonista, per poder veure i expressar clarament els seus sentiments.
Moviment de la càmera:
El moviment de la càmera va canviant durant la pel·lícula. A principi utilitzen càmera estàtica, i no és fins quan arriba el primer cotxe que la càmera comença a fer tràvelings
Si observem bé, predominen els tràvelings de seguiment, es pot veure cada cop que apareix un cotxe o quan la protagonista camina fins a un lloc important.
Vam fer ús de càmeres en mà, grua i un dron.
Posada en escena:
La posada en escena està molt treballada i permet endinsar-se en un món de luxes i reialesa. El vestuari està adaptat a cada personatge i treballat de manera molt professional. Els cuinteres tenen uniformes blancs i impoluts com és d’esperar d’empleats d’alta categoria. La família reial té roba elegant, refinada i luxosa que canvia en cada escena per mostrar la quantitat que tenen.
La escenografia i el decorat són fidels al tema tractat i acompanyen perfectament als personatges i localitzacions, creant una ambientació harmònica i cohesionada.
El so s’adequa a les circumstàncies i les actuacions són excepcionals.
Actors:
Kristen Stewart→ Personatge : Lady Diana
Timothy Spall→ Personatge : Major Alistair Gregory
Jack Farthing→ Personatge : Prince Charles
Sean Harris→ Personatge : Darren
Stella Gonet→ Personatge: The Queen
Richard Sammel → Personatge : Prince Philip
Elizabeth Berrington→ Personatge : Princess Anne
Amy Manson→ Personatge : Anne Boleyn
Sally Hawkins→ Personatge: Maggie
Continuïtat:
La pel·lícula té continuïtat gràcies a la repetició coherent d'espais, personatges i al fet d'estar establida en un clar eix cronològic (a excepció dels flashbacks que té la protagonista en l'escena en la qual gairebé es llença per l'escala).
Per donar continuïtat entre escena i escena s'utilitzen recursos com per exemple: presentar l'habitació de la protagonista abans de posar un pla zenital d'ella estirada al llit o de mostrar plans seqüència d'un cotxe en la carretera per explicar el desplaçament de destinació.
Tot i això, el recurs més destacable d’aquesta pel·lícula per aconseguir continuïtat és seguir tota l’estona a la protagonista. Encara que canvia psicològicament, físicament es manté igual i permet mantenir un clar fil de la història. En les poques escenes en les que no la seguim a ella, tenim com a referència un objecte o localització prèviament mostrat. A més a més, tampoco no hi ha errors de raccord que trenquen la cohesió de la història.
Escenografia:
Spencer va ser filmada a Alemanya i a Anglaterra.
El castell Schlosshotel Kronberg, situat a Kronberg im Taunus (Alemanya) i construït al s.XIX, va convertir-se en el palau reial de la princesa.
Les tomes exteriors del palau, van ser gravades al castell Schloss Nordkirchen (Alemanya), va estar construït al s. XIII.
Les escenes de parcs naturals, van ser gravades a la ciutat de Dülmen (Alemanya) en el parc Natural Wildpark.
L’escena de l'església va ser gravada a l'església de San Pedro i San Pablo, situada a la ciutat de Attleborough en el comtat de Norfolk (Anglaterra).
Les escenes exteriors de la casa de Sandringham van ser gravades al comtat de Norfolk (Anglaterra).
Recursos estilístics:
Els recursos estilístics utilitzats per canviar d’ambient són els viatges en cotxe filmats, un pla zenital del palau amb un dron i, el més utilitzat, mostrar com la protagonista camina d’una ubicació a una altre.
En aquesta pel·lícula no abundan els recursos temporals, de fet, es trenca una sola vegada la línia temporal. Utilitzen el recurs del flashback en l’escena de l’escala per ajudar-nos a entrar encara més en la psicologia de la protagonista, veure quins moments han estat importantes per a ella i perquè ha arribat fins a aquella situació.
Un recurs estilístic és l’aparició d’un fantasma que representa les inseguretats de la protagonista.
Banda sonora:
Jonny Greenwood és el compositor de la banda sonora original (BSO) d'Spencer.
La banda sonora està composada pels següents temes:
1.Arrival
2.Ancient And Modern
3.Calling The Whipper In
4.Spencer
5.The Pearls
6.Invention For Harpsichord And Compression
7.Frozen Three
8.The Boys
9.Delusion / Miracle
10. Partita In Five For Two Organs
11.Home / Lacrimosa
12.Crucifix
13.Press Call
14.New Currency
Durant la pel·lícula es pot veure com la música acompanya els sentiments de la protagonista, quan ella és feliç la música és alegre, mentre que quan ella és trista, angoixada la música és desordenada, d’angoixa i molt forta.
To del llenguatge:
El llenguatge té un toc grandiloqüent y cortés, degut a la classe social dels personatges i a l’ambient on es situa la película, la realeza.
Llum:
La llum majoritàriament és natural, excepte en escenes interiors. Aquesta no sol ser directa ni tampoc molt càlids, ja que a Anglaterra el cel acostuama a estar ennuvolat.
Color:
Els colores en les escenes exteriors barrejen el blanc dels cels anglesos ennuvolats i el verd brillant dels prats.
En les escenes interiors podem trobar una gran gama de colors: marbre blanc, alfombres vermelles i decoracions daurades per donar un aire de reialesa.
En general no hi ha una gran saturació de color però si una extensa variedad. Els tons no son pastels però tampoc aconsegueixen arribar a tenir una intensitat vibrant.
Vestuari:
El vestuari generalment està basada en aquella època dels noranta. A més tots els vestuaris de la protagonista, estan basats en vestits reals que portava la princesa de Gal·les real.
descripció d'un personatge
La Diana (Lady Di) és la protagonista de la història i el nucli sobre el qual gira el film . Va ser la princesa de Gal·les.Durant tota la seva vida el seu caràcter i la seva cosmovisió del món s’allunyaven massa al model reial i això va ocasionar tanta polèmica que, avui dia, és considerada tota una icona revolucionària.
A la pel·lícula, veiem una Diana confosa i absolutament dominada per la situació. La seva situació familiar (tant amb el seu marit com amb la resta de la família) l’està consumint a poc a poc, i es pot veure reflectit en el seu trastorn alimentari per exemple. Finalment, aconsegueix allunyar-se una mica de la vida reial amb els seus fills petits, encara que ha de deixar la seva estimada, la Maggie.
És l'exemple perfecte d'un personatge rodó amb moltes capes i una psicologia profunda que permet la seva evolució al llarg del film.
explicació d'una escena
En una de les últimes escenes, veiem la Diana asseguda a la platja xerrant amb la Maggie, la seva modista, com és habitual. La Diana li demana la seva opinió i aquesta, en comptes de respondre, confessa el seu amor per la princesa. És una escena molt bonica visualment, ja que el color està molt ben tractat i tant el vestuari com la localització afegeixen interès i dramatisme a la història. Finalment, les dues passegen per la platja molt felices.
Aquesta escena és un punt clau en la trama ja que ajuda a la princesa a deixar enrrere als seus dimonis i lluitar per allò que creu correcte. En l'escena s'adona de que l'ambient reial l'està depravant d'amor i de les coses bones de la vida i decideix tallar amb aquesta toxicitat allunyant-se amb els seus fills. També és una de les poques escenes en les que se li permet a la protagonista ser senzillament lliure i feliç.
