AUDIOVISUALS
2020-2021
Glossari
TERMINOLOGIA DE PLANS
Pla detall
És un pla que ens mostra un element aïllat en gran detall.
Primeríssim primer pla
Només enquadra el rostre.
Pla contrapicat
És l'oposat al pla picat. Fotografiem el subjecte des de sota amb la càmera mirant cap a dalt.
Primer pla
És un pla que mostra només fins a les espatlles.
Pla mitjà curt
És un pla que ens mostra el cos fins a l'altura del pit.
Pla americà
És un pla que ens mostra el cos fins a l'altura dels genolls.
Pla picat
És un pla fet des de dalt amb la càmera col·locada mirant el subjecte fotografiat.
Pla mitjà
És un pla que ens mostra el cos fins a la cintura.
Pla general
És un pla que ens mostra el cos sencer.
TERMINOLOGIA D'UN PROJECTE AUDIOVISUAL
Preproducció
Preparació de tots els elements implicats en un projecte abans de dur-lo a terme.
Idea inicial
Concepte general de com serà el projecte. Normalment el resultat final és diferent a la idea inicial.
Storyline
Argument resumit de la història breument explicat. Ho ha d'explicar tot, fins i tot el final.
Escaleta
Ens divideix l'audiovisual en escenes i ens permet identificar l'estructura argumental de la història.
Guió literari
Descriu el que passa i com passa, donant una forma més visual a l'argument.
Guió tècnic
Ens dona la informació necessària per executar tots els plans i seqüències de l'audiovisual. Detalla l'angle, el so, la il·luminació i el moviment de càmera.
Storyboard
Conjunt d'il·lustracions que apareixen ordenades en seqüència per mostrar com es veurà l'audiovisual.
Producció
És el procés de gravar, rodar o animar un audiovisual.
Gravació
Procés de rodar tot el material que apareixerà en l'audiovisual.
Direcció artística
Es la pressa de decisions que afectaran a l'aparença visual del projecte com per exemple el vestuari, el decorat, les localitzacions, el maquillatge...
Direcció de fotografia
L'apartat visual del projecte relacionat amb les càmeres. Dins de la direcció de fotografia s'inclou la il·luminació, l'enquadrament, el color, l'ambient la textura...
Direcció d'àudio
És l'apartat que inclou tota la música i els sons que apareixen en l'audiovisual. Es manipulen i s'editen per que encaixin perfectament amb el projecte.
Atretzzo
Conjunt d'objectes que formen part de l'escenografia d'un espectacle o muntatge audiovisual.
Escenografia
Conjunt d'elements visuals que formen part d'una escena. Inclou el disseny de l'espai, el disseny del personatge i el de les arts d'il·luminació.
Postproducció
Manipulació del material digital o analògic, canviant-lo un cop ja ha estat enregistrat.
Edició
Muntatge dels fotogrames i els sons, enllçant-los i tallant les parts sobrants. Es fan servir diverses tècniques per aconseguir el millor resultat.
Distribució
Fase entre la postproducció i la exhibició en la es fa màrqueting i propaganda del producte per que arribi a la major audiència possible.
Presentació
Fase en la que es mostra el projecte acabat al públic.
TERMINOLOGIA PUBLICITÀRIA
Briefing
Document en el qual es recull tota la informació prèvia sobre l’empresa i el producte per tal de poder iniciar la campanya en la direcció encertada. El document el crea el/la sol·licitant del projecte i ha de ser aprovat per l’equip directiu creatiu.
Director d'estratègia
(Planner)
És la persona (o departament) encarregada de dissenyar la planificació d’una campanya publicitària. El seu paper es crear estratègies publicitàries que permetin que el producte anunciat arribi i sigui comprat per més consumidors.
Postproducció
És l’etapa final del rodatge d’un anunci en la qual es munten les imatges, es retoquen si cal, s’hi afegeixen efectes especials, la banda sonora, etc. S’ajunta el material seleccionat per donar la forma final al anunci.
Jocs publicitaris
Jocs, generalment gratuïts i a Internet, encarregats per una marca per tal que el seu producte o logo sigui el centre del joc i, d’aquesta manera, donar-se a conèixer
Segmentació
És l’acció de dividir el conjunt del mercat en segments més petits per a triar el públic objectiu de cada anunci. Aquesta divisió es pot fer amb diferents criteris: edat, sexe, interessos, etc. i serveix per tenir en compte les necessitats i característiques del receptor per tenir en compte quina és la estratègia de màrqueting més adient.
Identificació
Estratègia publicitària que consisteix a buscar que l’espectador d’un anunci s’identifiqui amb el seu protagonista, de manera que vulgui consumir el mateix producte. S’acostuma a distingir entre identificació real i identificació ideal.
Publicitat emocional
Estratègia que consisteix a anunciar un producte, campanya o servei utilitzant emocions lligades al producte en lloc d’arguments racionals. Per tant volen que el consumidor no pensi de manera objectiva sinó subjectiva envers al producte.
Publicitat enganyosa
Publicitat que indueix els espectadors a errors sobre la seva naturalesa, preu, qualitat, etc. i fa que s’esperin adquirir un producte o servei que realment no és com el promocionen.
Públic objectiu
És el grup de persones que comparteixen unes determinades característiques i que per això seran el públic a qui anirà dirigit un anunci. En anglès s’utilitza el terme target o tatget group.
Posicionament
Estratègia que consisteix a determinar en quin espai es col·loca el propi producte respecte dels de la competència en la ment del consumidor. L’objectiu de tota campanya publicitària és que el seu producte ocupi un lloc positivament distintiu en la ment del consumidor.
Publicitat viral
Publicitat (a vegades camuflada) que es transmet per internet de manera similar a com es transmet un virus: una cèl·lula infectada en contagia unes quantes que al seu entorn en contagien cadascuna unes quantes més i d’aquesta manera amb l’acció de cada propagador no es sumen infectats sinó que es multipliquen. És la manera que té la publicitat d’arribar a un major nombre de persones.
Eslògan
Frase breu que resumeix el missatge d’una campanya publicitària i normalment es col·loca al final dels anuncis televisius. Ha de ser concisa, expressiva i fàcil de recordar.
TERMINOLOGIA GENERAL
Art conceptual
És l'art en el que el concepte o la idea té més importància que l’estètica tradicional o com està fet. En poques paraules, vol transmetre un missatge a part de ser bonic.
Happening
Obra escènica o plàstica que es caracteritza per la participació espontànea del públic.
Performance
És una representació escènica que inclou la improvisació i on norma s’ajunta més d’una disciplina artística.
Net art
És l’art que es basa en internet i les plataformes digitals per ser creat i per interactuar amb el públic.
Comissari/a d'art
És qui encarrega i prepara tots els aspectes d'una exposició artística, des de les obres que hi apareixeran fins a quin lloc s'exposaran.
Extimitat
L'extimitat és un fenòmen que es produeix quan allò que considerem privat esdevé de caràcter públic.
L'extimitat està ara més present que mai aq les nostres vides degut a les xarxes socials i al fet de que compartim molta infomació de la nostra vida per internet.
L'extimitat és el tema principal de el festival
Instal·lació
És una exposició artística que juga amb la percepció. Les instal·lacions estan fetes pensant amb la participació i interacció del públic amb les idees i significat de les obres de la instal·lació
Kitsch
L'art, sissenys o objectes kitsch estan considerat de mal gust per que és massa ornamentat, cridaner o sentimental o passat de moda. A vegades es fa servir de manera irònica.
TERMINOLOGIA FOTOGRÀFICA
Fora de camp
Tots aquells elements que l'espectador es pot imaginar fora de l'enquadrament gràcies a la informació que li dona la fotografia.
Profunditat de camp
És tot el que apareix nítidament en la imatge. Quan parlem de profunditat de camp parlem des de el punt nítid més proper fins al més llunyà.
Diafragma
El diafragma és una part de l'objectiu de la càmera que limita la llum que entra. La seva forma de funcionar és semblant a la de l'iris humà. Es mesura amb números f.
Enquadrement
La part de l'escena fotografiada que queda captada a la fotografia.
Velocitat d'obturació
Periòde en el que l'obturador de la càmera està oberta. Si està obert més temps entrarà més llum i la fotografia estarà més il·luminada. Serveix per fer fotos en llocs foscos i per fer esteles.
Composició
Manera de col·locar i enquadrar els objectes que apareixen en una fotografia. La regla de terços és una eina per tenir una bona composició.
Regla de terços
Manera de tenir una composició equilibrada i atractiva per a l'ull humà. Es basa en la proporció aurea. Els principis de la regla de terços són simples: dividir la imatge en tres parts horitzontalment i tres parts verticalment, colocant el subjete principal en algun dels punts on les línies confuleixen.
ISO
Sensibilitat de la càmera envers la llum. Amb l'ISO baixa es necessita més llum i amb l'ISO alta s'en necesita menys.
Nitidesa
És la part definida de la imatge, és a dir, la part que no és borrosa o difuminada.
Balanç de blancs
Com la il·luminació no sempre és la mateixa, es fa servir el balanç de blancs per que els colors prenguin una tonalitat més càlida o més freda segons sigui convenient.
Perspecitva
Angle o punt de vista des de el qual es fa la foto. Es pot variar per conseguir diveros efectes i transmetre diferents sensacions.
Distància focal
És la distància entre el centre òptic de la lent de la càmera i el punt focal.
TERMINOLOGIA DE CORRENTS ARTÍSTICS
Art contemporani
És l'art d'avui en dia. Entenem com a art contemporani tot l'art produït des de la meitat del segle XX fins ara.
Fotoperiodisme
L'objectiu del fotoperiodisme és comunicar una història o un succés a través de les fotografies.
Pictorialisme
Moviment artístic fotogràfic que considerava la fotografia com a un art en si mateixa.
Va sorgir a finals del 1880.
Nova objectivitat
És un moviment artístic que es contraposa amb l'expressionisme. Tenen un caràcter més aviat documental que no pas subjectiu.
Fotografia documental
Són fotografies que enregistren la societat i la seva manera de viure i fan de document històric d'una època. No es limita només als éssers humans.
Nova visió
Fotografia que mira el món des de un punt de vista mai vist, fins al punt de que es difícil reconèixer els objectes que apareixen a la imatge.
Fotomutatge
Tècnica que fa servir la manipulació d'una o varies imatges per crear una nova obra d'art.
Surrealisme
Són representacions de l'inconscient, els somnis i la irracionalitat. Busca la llibertat creativa i oblida la raó.
Futurisme
És un moviment que busca la innovació, el dinamisme i el moviment en les imatges.
Dadaisme
És un art que es revela contra l'art de la seva època. Es basaven en l'absurditat i en que res tenia sentit.
Street photogrphy
És la fotografia que captura la visa quotidiana que es du a terme en els llocs públics. Les fotos tenen un caràcter sincer i natural.
Fotografia d'autor
És el conjunt de totes les obres del autor sense importat la tècnica o la època. Engloba tota la carrera artística del autor o autora.
Escola Düsseldrof
Es centrava en els paisatges, principalment en l'arquitectura de les ciutats del moment.
Fotografia humanista
És una corrent fotogràfica que es centra en l'ésser humà. Les fotografies tenen una composició que centra la mirada en les persones .
Provoke
Provoke és el nom de la revista que va originar aquest moviment a Japó. Es basa en captar la energia i les emocions amb imatges borroses i granulades.
TERMINOLOGIA DE VÍDEO
Càmera objectiva
Punt de vista extern, tan sols ens mostra el que està passant com si fos un espectador. La càmera enregistra l'acció que es desenvolupa sense formar-ne part
Càmera subjectiva
La càmera té un punt de vista intern, mira a través dels ulls dels personatges i transmet millor les seves emocions que la càmera objectiva.
Càmera fixa
La càmera enregistra tot allò que passa davant seu sense desplaçar-se.
Panoràmica
Desplaçament de la càmera en el seu propi eix. Pot ser un moviment horitzontal, vertical o oblicu.
Tràveling latereal
Moviment lateral de la càmera que acostuma a seguir el moviment d'un o més personatges.
Tràveling
Moviment en el que la càmera es desplaça d'un lloc a un altre per sobre d'uns rails. El tràveling pot ser frontal o lateral.
Tràveling frontal
És quan la càmera es mou endavant o enrrere, apropant-se o allunyant-se del personatge.
Moviment lliure
Moviment de la càmera que no segueix un ordre concret. Es pot fer amb una grua o amb una persona que porta la càmera a sobre.
Steadycam
És una càmera de moviment lliure que algú porta a l'espatlla i que, com el seu nom indica, evita els moviments bruscs, fent el vídeo final es vegi estable.
Angle picat
És un pla fet des de dalt amb la càmera col·locada mirant el subjecte. Mostra el personatge més petit i indefens alhora que podem veure una major part del fons.
Angle contrapicat
És l'oposat a l'angle picat.
Mirem el subjecte des de baix amb la càmera mirant cap a dalt. Serveix per realçar al personatge o per donar-li una aura maligna.
Angle normal
L'angle normal o neutre és l'angle en el que la càmera està situada a l'alçada dels ulls dels personatges.
Angle zenital
Angle de vista d'ocell en el que la càmera està situada perpendicularment respecte al terra.
Efecte vertigo
És la combinació d'un tràveling frontal i el zoom o el retrozoom. Distorsiona la perspectiva de l'espectador i fa que sembli que el fons s'allunyi o s'apropi.
Llum natural
En el cinema rarament es fa servir només la llum natural, sinó que es combina amb focus per evitar les ombres molt marcades.
Llum frontal
Llum situada darrere de la càmera. Normalment li treu el volum a l'objecte filmat.
Llum lateral
Llum situada en un lateral que li dona més volum a l'objecte però també deixa una major part d'aquest en ombra. Remarca les siluetes i el contorn.
Llum creuada
Llum donada per dos focus o reflectors perquè el subjecte es vegi bé sense que es creïn moltes ombres.
Llum picada
Llum situada directament a sobre de l'objecte.
Llum contrapicada
Llum que ve des de sota i ressalta exageradament les ombres. Es un recurs que s'utilitza en les pel·lícules de por.
Contrallum
La llum prové de darrere del personatge que es vol gravar, donant-nos només una silueta poc definida d'aquest.
Pla
El pla és un fragment de vídeo sense cap tall.
Muntatge
El muntatge és la combinació de plans per fer un producte audiovisual final.
Muntatge dialèctic
És la combinació de dos plans successius que transmet una idea que no es troba en els plans per separat.
Muntatge altern
Són accions que es produeixen al mateix temps però en diferents ubicacions. Aquestes accions acabaran convergint al mateix lloc.
Muntatge paral·lel
Diverses escenes que passen en llocs i moments diferents que s'intercalen transmetre un missatge o emoció a l'espectador.
Pla seqüència
Escena que està formada per un sol pla ininterromput. No hi ha combinació de plans.
Raccord
També pot ser anomenat continuïtat. És la relació de coherència que hi ha de haver entre els plans del muntatge d'una mateixa escena.
El·lipsis
És aquella acció o escena que s'omet però que l'espectador sap que ha passat per el context.
Croma
Fons de color verd o blau que es fa servir per extraure el color de la imatge i substituir-lo per una altre imatge.
Realitzador
És qui decideix quin pla es veu a la pantalla. En les retransmissions en directe són ells qui van canviant les gravacions de les càmeres.
Flashback
Escena que ens mostra un moment anterior al present de la pel·lícula.
Flashfoward
Escena que ens mostra un esdeveniment del futur.
Efectes sonors
Un efecte sonor és un so generat o modificat artificialment per donar so a l'audiovisual.
Banda sonora
La banda sonora és la part sonora d'un projecte audiovisual, és a dir, tots els sons que hi apareixen.
Banda sonora original (BSO)
És tota aquella música creada específicament per formar part d'una pel·lícula.
Leitmotiv
És una melodia curta recurrent que associem amb un personatge o aspecte determinat de la pel·lícula.
Veu en off
Veu del personatge que no apareix en escena. Acostuma a narrar els fets.
GÈNERES CINEMATOGRÀFICS
Acció
Són pel·lícules fetes amb la finalitat de provocar adrenalina en la audiència. Estan abarrotades d’un moviment sense descans i un ritme espectacular. Normalment l’argument es basa amb un “bons contra dolents”, el personatge principal acostuma a ser un heroi o heroïna. Té moltes acrobàcies físiques i persecucions, sense cap moment de calma.
Catastròfic
El seu argument gira en torn a una catàstrofe imminent o que està succeint en aquells moments. Pot abastar una regió o a tota la espècie humana, però està clar des d’un principi que tindrà conseqüències nefastes, a vegades fins al punt d’aniquilar la humanitat.
Alguns exemples de cinema de catàstrofes són: incendis, terratrèmols, naufragis, tsunamis, col·lisions d’asteroides contra la Terra...
Les pel·lícules segueixen les accions d’un personatge per evitar, escapar o resistir les conseqüències de la catàstrofe.
Manté la intriga fins al final per saber si el personatge acabarà bé o no.
Drama
Ens presenta un conflicte entre diversos protagonistes, d’un sol protagonista amb l’entorn o amb si mateix. Acostumen a ser seriosos i realistes. Tant els escenaris com les situacions que ens presenten són prou semblants a la nostra vida diària com per evocar una resposta emocional.
El seu punt principal es desenvolupar les interaccions humanes i donar peu de conversa a per què som com som i sentim el que sentim.
Tenen molts subconjunts que fan que algunes es centrin en la comèdia, la acció o els efectes especials.
Històric
També anomenat cinema d’època. Té com a característica principal el fet de que la trama no està situada en el present sinó recrea amb fidelitat una època històrica del passat.
La trama pot ser imaginària o real. En ambdós casos els personatges són creïbles i versemblants fent-te pensar que tot i que no es real, podria haver passat allò que t’estan mostrant si s’haguessin donat les circumstàncies adequades.
Les trames poden ser: imaginaries, recreacions bibliogràfiques o reproduccions d’obres literàries d’època o narracions d’esdeveniments històrics.
Terror
El seu objectiu és causar por, pànic, angoixa, preocupació i horror en l’espectador.
Els seus guions es basen en fonts literàries, llegendes o elements paranormals. El seu argument ens presenta una situació normal que ha estat capgirada per una personatge o entitat maligna que farà la vida impossible als protagonistes. Un recurs que s’acostuma a utilitzar en aquest gènere són els jumpscares –aparicions inesperades d’essers espantosos en primer pla a la pantalla—.
Un altre recurs per provocar por en l’espectador és la foscor i el no ensenyar mai el monstre al complet o durant massa temps.
Aventures
Tot i semblar similar al gènere d’acció, el cinema d’aventures inclou noves experiències i situacions en llocs exòtics i llunyans on esdevenen les aventures.
Un tema recurrent en les pel·lícules d’aventures és que els protagonistes abandonen la seguretat de casa i tot allò que els resulta conegut per embarcar-se en un viatge o missió que els farà viure aventures inimaginables.
Un altre diferència amb les pel·lícules d’acció és que afavoreixen una trama amb un ritme de continu i sense tanta acció constant.
Bèl·lic
El cinema bèl·lic és un gènere cinematogràfic el qual té com a argument principal la guerra. És un gènere cinematogràfic que s’ha utilitzat amb fins propagandístics per la seva capacitat d’arribar a grans masses. Per tant pren força i una finalitat que va més enllà de l’entreteniment o informació en temps de conflictivitat (Segona Guerra Mundial, Guerra de Corea, Guerra del Vietnam, etc).
Generalment és considerat un subgènere d’ambientació relacionat amb ell cinema d'aventures, el cinema històric i el documental.
Ciència-ficció
Les històries es situen en un futur més o menys pròxim en el qual degut als canvis científics i tecnològics hi ha una nova realitat d’àmplies possibilitats.
Allà esdevenen fenòmens acostumen a incloure: viatges intelestelars, alienígenes, societats utòpiques, robots, naus espacials, noves tecnologies...
La diferència amb la fantasia és que té una base científica i no pas màgica, per tant, tot i que actualment sigui ficció, en un futur podria ser realitat.
Molts cops s’han utilitzat com a crítica a la societat actual per donar a entendre quin serà el resultat dels nostres hàbits ni no fem res per canviar-los.
Documental
Retrata fets reals, sense ficcions. Apropa els espectadors a la realitat amb un conjunt de vídeos, imatges sons i texts. Pot representar històries particulars o col·lectives i planteja discursos socials. Té finalitat didàctica.
Comèdia
Són pel·lícules amb la intenció de provocar el riure en l’espectador. Són alegres i divertides, amb bromes i situacions exagerades amb la finalitat d’entretenir i ajudar a l’espectador a evadir-se del seu dia a dia.
Fantasia
Són pel·lícules que inclouen elements màgics o fantàstics a la seva trama, és a dir, té elements irreals que no podem trobar a la nostra vida diària.
Podem distingir entre subgèneres: la alta fantasia i la baixa fantasia.
L’alta fantasia és on es crea un món totalment nou amb base màgica i fantàstica. No té la necessitat de seguir les normes de món actual i dona una gran llibertat estètica a l’hora de crear noves criatures i escenaris.
La baixa fantasia és aquella que es situa al nostre món, seguint les seves regles, però amb elements màgics innovadors.
Musical
Gènere cinematogràfic el qual inclou peces musicals en repetides ocasions. Aquestes peces musicals sovint són acompanyades d’una coreografia. Tot i que en un inici la música tenia com a finalitat impressionar sense estar lligada a la trama, amb el pas dels anys han aconseguit narrar els esdeveniments a través de cançons i no de diàlegs o monòlegs
Thriller
d’un mateix element: la intriga. El guió i els personatges giren entorn aquesta intriga.
Té un ritme ràpid i molta acció. S’utilitzen tècniques com cliffhangers per potenciar l’efecte de la intrica i mantenir al públic expectant en tot moment.
Vol provocar emocions fortes al espectador a més a més d’un interès de caràcter intel·lectual per resoldre el misteri abans que els personatges.
Romàntic
Es caracteritza per enfocar com a tema principal l’amor romàntic. Aquest pot prendre diferents punts de vista (triangle amorós, amor no correspost, amor impossible, poliamor...). El seu punt principal és la passió i emoció que prové d’aquest amor romàntic i mostrar com afecta als personatges. És un gènere que podem trobar com a subgènere en pel·lícules d’altres categories.
Pot basar-se plenament en la trama romàntic o tenir altres subtrames que l’acompanyen i li donen més dinamisme.
Western
Són aquelles pel·lícules situades a Estats Units durant els segle XIX, concretament al Far West (d’aquí ve el nom).
Els elements comuns és que totes elles estan situades en territoris inexplorats en els quals s’està intentant construir una nova societat. Molts cops apareix la amenaça dels indis i els duels de pistoles. També hi ha un esment als bandits i als crims que es duien a terme. Totes elles tenen una estètica semblant caracteritzada pels vaquers muntats a cavalls, el desert, els indis, els pistoles i les edificacions petites i de fusta.