AUDIOVISUALS
2020-2021
MACBA
El dia 25/11/2021 vam anar al MACBA, el Museu d'Art Contemporani de Catalunya, situat a Barcelona.
Vam anar a visitar el centre per veure la exposició permanent i la exposició temporal de Rafael Tous: En temps real (14 de maig de 2021 al 6 de juny de 2022).
Aquesta exposició ha estat comissada per Antònia Maria Perelló, conservadora i cap de la Col·lecció MACBA, i Claudia Segura, conservadora d’exposicions i Col·lecció.
A la planta baixa estava la exposició i a la primera planta hi havia un recorregut a través de l'art contemporani entre els anys vint i setanta.
A la última planta estaven ubicades les exposicions d'art conceptual del segle XXI. Allà residia una exposició temporal anomenada Apunts per a un incendi dels ulls (22 d'octubre de 2021 al 27 de febrer de 2022).
Ha estat comissada per Latitudes (Max Andrews i Mariana Cánepa Luna) i Hiuwai Chu.
L'estil és art conceptual.
En temps real és una col·lecció que pertany a Rafael Tous, un important col·leccionista d'art que ha donat generosament moltes peces al MACBA per conformar aquesta exposició. Podem veure com combina les peces de molts artistes que ha anat recopilant al llarg de la seva vida i que expressen diverses maneres de veure el món.
Ha estat comissada per Antònia Maria Perelló (conservadora i cap de la Col·lecció MACBA) i Claudia Segura (conservadora d’exposicions i Col·lecció.)
L'adquisició d'art per part de Rafael Tous aconsegueix endinsar-nos en les practiques experimentals realitzades pels artistes durant els anys setanta i vuitanta a Catalunya. És una exposició transversal que recull diferents àmbits i pràctiques de creació artística. Trenquen amb el que prèviament havia estat catalogat com a art i experimenten amb les accions, interaccions amb el seu voltant aportant una nova manera de executar critiques socials.
En ser totes les obres escollides per una mateixa persona tenim la oportunitat de entrar en la seva psique i preguntar-nos el perquè aquestes i no unes altres, què tenen en comú les peces i que podia haver pensat en adquirir-les. El que podem deduir clarament és que Rafael Tous va prioritzar les pràctiques que es centraven en el procés per sobre del resultat material final.
Com ve ens van explicar al MACBA: "Aquesta col·lecció conté el testimoni d’una generació que, situada fora dels circuits convencionals de l’art, es va aplegar a l’entorn d’exposicions i espais culturals alternatius."
Els artistes que formen part d'aquesta col·lecció són: Francesc Abad, Eugènia Balcells, Jordi Benito, Carmen Calvo, Jordi Cerdà, CVA (Comité de Vigilancia Artística), Benet Ferrer, Alicia Fingerhut, Teresa Gancedo, Ferran Garcia Sevilla, Eulàlia Grau, Josep Maria Joan i Rosa, Àngel Jové, Antoni Llena, Eva Lootz, Miralda, Fina Miralles, Muntadas, Pere Noguera, Jordi Pablo, Pilar Palomer, Carlos Pazos, Carles Pujol, Joan Rabascall, Àngels Ribé, Benet Rossell, Francesc Torres i Jaume Xifra.
Aquesta és una obra feta per Eugènia Balcells l’any 1976.
Crítica al consumisme excessiu i al paper dels mitjans de comunicació en aquest.
L’exposició està dissenyada en forma de U, elevada sobre el terra situada davant de parets blanques per poder veure els objectes clarament.
L’obra consisteix en diverses tires de plàstic, cadascuna plena d’un conjunt objectes similars amb petites variacions. Els objectes mantenen la seva posició perquè empaquetats en les subdivisions de les bosses de plàstic.
Podem trobar una gran varietat d’artefactes com per exemple figures de soldats, bosses de plàstic, fotografies, condons, pasta de sopa de lletres...
L’ordre i la precisió són aspectes destacables d’aquesta obra. Ens ajuda a veure l’essència del consumisme, recordant-nos a l’ordre impol·lut de les estanteries d’un supermercat.
Aquesta peça és una critica tallant al capitalisme americà instaurant-se a la societat espanyola. La gran quantitat d’objectes i la seva repetició es una manera d’obrir-nos els ulls davant a la quantitat de productes que comprem, utilitzem i llencem sense ni pensar-ho dos vegades.
De fet, crec que aquesta crítica és molt més eficient avui en dia que no pas quan va ser creada ja que el consumisme no ha fet més que augmentar i retrata molt bé la societat d’avui en dia.
La elecció d’objectes és curiosa. L’artista va deixar indicacions molt estrictes sobre com s’havia de tractar la peça amb el pas del temps i com realitzar les intervencions necessàries.
Per exemple, hi ha una columna de caramels que es van anar demacrant amb el pas del temps. L’artista havia deixat molt clar que només podien ser aquells caramels i no cap altres, per tant l’equip del museu va haver d’esculpir argila en forma de caramel i crear els embolcalls pertinents ja que la marca de caramels és inexistent actualment.
Una altra curiositat és que a la part inferior de les tires de plàstic només mantenen la firma aquelles que no han estat modificades en cap sentit.
Una anècdota que vam descobrir durant la explicació de la peça va ser que en una apareix una foto d’Obama com a president. Aquest fet és temporalment incorrecte ja que la tira va ser realitzada als anys setanta i Obama encara no s’havia presentat a la presidència.
Opinió personal: La visita va ser informativa però no massa entretinguda. Sincerament, tot i que l'art conceptual té algunes molt bones peces em va semblar que aquesta exposició no estava massa ben lligada i no tenia cohesió estructural. La part que vaig trobar més atractiva va ser la l'exposició de la última planta, Apunts per a un incendi dels ulls, a la qual vam anar durant el nostre temps lliure.