AUDIOVISUALS
2020-2021
Artistes
Luz Broto és una artista nascuda al 1982 que viu i treballa a Barcelona.
Va ser una alumna del Bellera i es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Ha participat en galeries i exposicions col·lectives a més de dur a terme els seus propis projectes.
Opera Aperta
A la Opera Aperta de Granollers va fer una xerrada parlant del projecte “62 dies fora de casa” que va dur a terme al 2014 amb alumnes del Bellera.
El projecte consistia en veure si els alumnes estarien disposats a posar-se al lloc dels seus companys vivint com ells durant un dia. Tot i que l’objectiu inicial del projecta era que tots els alumnes passessin una nit a casa dels seus companys, per tant la durada del projecte original era de 62 dies, al final només es va dur a terme un dia.
Però no per això el projecte perd importància. El que de debò pretenia treballar la Luz era la situació hipotètica de posar-se al lloc de l’altre i com solucionarien el possibles problemes que poguessin haver-hi.
Anna Galí és una fotògrafa de arquitectura i graduada en la carrera de matemàtiques que va donar el salt a la fotografia artística amb el seu projecte "Time on Quaadules and Red Wine". És una de les fotògrafes que participen en l'edició 2020 del festival de fotografia Panoràmic 2020.
Time on Quaadludes and Red Wine
Time on Quaadludes and Red Wine és el projecte que va sumergir a l'Anna en el món de la fotografia artistica. Ens parla de la identitat, la extimitat i la nostra herència digital.
El projecte ens presenta en Tomeu, el fill de l'autora que va morir per sobredosis. A través de tot el contingut audiovisual que va deixar en el su portàtil l'Anna ens permet que en Tomeu ens expliqui la seva pròpia història.
Aquest projecte també va ser una part molt important procés de dol que va permetre a l'Anna reconciliar-se amb el Tomeu que ella coneixia i el que es va trobar a les xarxes socials.
Joan Fontcuberta és un artista, professor, escritor, comisari, editor, crític i promotor d'art especialitzart en la fotografia. Dona classes a la Universitat de Pompeu Fabra i a la Universitat de Harvard, és el cofundador de la revista Photovision i un fotògraf mundialment reconegut.
La seva obra ha estat exposada per tot el món i es caracteritza per posar en dubte la veracitat de la imatge fotogràfica i la presentació interactiva per a l'espectador. Juga amb la fina línia entre la realitat i la ficció i amb la manera en la que ens relacionem amb les imatges.
Panoràmic 2020
Joan Fontcoberta forma part de la comissió assesora de la nova edició del festival Panoràmic.
Mireia Sarallès va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i va continuar els seus estudis cinematografics a Nova York.
Ha viatjat per tot el món per ampiar la seva obra artística. Es centra en la sociologia i antropologia de les cultures dels lloc on va. Al viatjar tant ho veu tot des de el punt de vista d'una extrangera. Això li permet analizar i replantejar-se ella mateixa i aquells del seu voltant conceptes com la veritat, el plaero o la violència amb un altre punt de vista.
Las muertes chiquitas
"Las muertes chiquitas" és una serie de sis capítols que tracta de l'orgasme femení a partir de les experiencies de trenta dones de diverses edats, posicions sociales, profesions i ideologies.
Aquest projecte artístic lla va fer a Mèxic i és el seu treball més reconegut. Segueix l'ideología de que:
"els orgasmes són com la terra, s'han de treballar".
Totes les històries que apareixen són reals i a partir d'elles tracta altres temes com per exemple l'educació, la familia, la prostitució, la transexualitat, el poder, el colonialisme i molts més.
Chema Madoz és un fotògraf espanyol conegut per les seves fotografies surealistes en blanc i negre que tenen un missatge poètic.
Té un estil molt personal que es basa en modificar i ajuntar objectres qüotidians per fer-nos pensar i reflexionar, creant una conposició visual única, clara i aparentment senzilla.
Mercè Alsina
Mercè Alsina és una comissària d'art, és a dir, qui encarrega la exposició d'art a partir d'una idea i qui organitza i distribueix les peces d'aquella exposició per que transmeten allò que volen dir.
Altre ubic, migracions d'un cos fragmentat
Altre Ubic, migracions d'un cos fragmentat és una exposició col·lectiva que tracta de l'extimitat des de el punt de vista d'un conjunt d'artistes. Aquest projecte ens parla de com ens mostrem i de si realment som nosaltres qui dictem la nostra pròpia imatge o si és el món i la societat que ens en volta qui ho fa.
Cada artista ho representa a la seva manera, canviant els seus propis cossos, mostrant parts de la seva identitat que acostumarien a ser privades, fent accions que no són socialment esperades d'elles o, senzillament, trencant amb el nostre punt de vista del món i fent-nos replantejar tot allò que pensàvem que sabíem.
Els i les artistes que han participat en aquest projecte són:
Teemu Mäki, Mar C. Llop, Mengwen Cao, Isa Fontbona, Francesca Steele, Itziar Okariz i Ricado Muñoz
.jpg)
.jpg)
Andrés Hispano
Andrés Hispano és un comissari artístic, realitzador audiovisual, professor i escriptor espanyol. Forma part del Panoràmic 2020.
Exposició Museu de Granollers
Sense intimitat és una exposició que actualment es troba al museu de Granollers i forma part del Festival Panoràmic 2020 feta per Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita. Tracta del concepte d'extimitat des de el punt de vista d'aquelles persones que viuen en ella constantment ja que la intimitat no es un opció que tenen a l'abast. Ens mostren com els presos, els malalts als hospitals mentals, els nens als internats i les celebrities no tenen dret a la intimitat. Tot això ho fa a través d'un conjunt de fotos que per si soles ens parlen dels casos individuals. però conjuntament transmeten perfectament el missatge d'un col·lectiu.
Per concloure l'exposició ens mostra fotos tretes de Google Street View i de persones que tan sols estan fent fotos al carrer i enxampen a algú. Ens fa reflexionar de que a dia d'avui no tenim control sobre la nostra pròpia imatge.
Fèlix Pérez-Hita és un guionista i editor de vídeo que actualment dirigeix "Pantalles CCCB" juntament amb Andrés Hispano. Ha format part del Panoràmic 2020
.jpg)
Exposició Museu de Granollers
Sense intimitat és una exposició que actualment es troba al museu de Granollers i forma part del Festival Panoràmic 2020 feta per Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita. Tracta del concepte d'extimitat des de el punt de vista d'aquelles persones que viuen en ella constantment ja que la intimitat no es un opció que tenen a l'abast. Ens mostren com els presos, els malalts als hospitals mentals, els nens als internats i les celebrities no tenen dret a la intimitat. Tot això ho fa a través d'un conjunt de fotos que per si soles ens parlen dels casos individuals. però conjuntament transmeten perfectament el missatge d'un col·lectiu.
Per concloure l'exposició ens mostra fotos tretes de Google Street View i de persones que tan sols estan fent fotos al carrer i enxampen a algú. Ens fa reflexionar de que a dia d'avui no tenim control sobre la nostra pròpia imatge.
Mar Llop
Mar Llop és una fotògrafa trans que s'especialitza en diverses disciplines fotogràfiques com per exemple el disseny d'interiors, arquitectura, moda i retrats.
L'altre Ubic, migracions d'un cos fragmentat
Participa en aquest festival amb el seu projecte "Construccions identitàries". És un projecte que tracta sobre la identitat de gènere i de les persones transgènere des de la pròpia experiència de la autora. S'endinsa en els discursos, sentiments, vivències i corporalitats de les persones que estan vivint aquest procés.
Tot això ho recull en un llibre on podem trobar fotos de les transformacions de cossos en trànsit fetes des de el respecte i la creativitat. També hi apareixen els pensaments i sentiments de les persones transgènere.
William Kentridge
William Kentridge és un artista sud-africà conegut principalment per les seves animacions de caràcter social, econòmic i cultural. La seva tècnica és innovadora ja que al contrari de la animació tradicional, ell fa els dibuixos en una sola fulla i difumina les línies per tornar a dibuixar a sobre. A vegades es veuen les línies dels dibuixos anteriors, però, segons ell, això aporta més als dibuixos ja que, al igual que la historia, mai poden ser esborrades del tot.
Aquesta exposició està formada per un conjunt d'animacions, tapissos i dibuixos fets (o dissenyats) per William Kentridge.
El tema en el que es centra és el post-colonialisme i els efectes que va tindre en la seva ciutat, Johannesburg. Centrats al voltant d'aquest ema principal hi podem trobar reflexions que tracten el poder, la exclusió, les relacions humanes i la memòria.
En les animacions apareixen dos personatges anomenats Fèlix i Mr. Soho que representen ideologies oposades.
Mr. Soho és un home capitalista que només vol guanyar més i més sense importar a qui pugui fer mal. Fèlix és un home que es sent presoner de la ciutat i desitja un canvi en la societat.
El que no està dibuixat
Mia Pearlman
Mia Pearlman és una artista neoyorquina que va venir a fern-nos un taller el 19/3/2021. El seu art es diferència de la resta per la seva singular tècnica escultòrica que consisteix en fer escultures només amb paper.
Com fa aquestes meravelloses escultures només amb paper?
En el seu taller ens va explicar el procés i ens va revelar alguns els seus secrets que involucren la creació escultòrica amb un material tan inusual com el paper.
La seva història començar quan uns anys després de graduar-se de la universitat de Belles Arts de Cornell, va començar a fer dibuixos de núvols. Un dia, quan ja s'havia avorrit després de passar-se hores dibuixant, va decidir intentar fer uns retalls en paper per donar-li més volum al dibuix. Li va agradar tant que es va passar hores retallant i fent les peces de paper més interessants i es va oblidar d'enganxar-les al dibuix com pretenia inicialment.
Més endavant va aprofitar aquests retalls unit-los entre ells en una paret i la maqueta de paper va passar de ser bidimensional a ser tridimensional. L'espai que ocupava va passar a ser de gran importància per a la seva obra i avui en dia ho continua sent.
Com li va agradar tant aquesta nova manera de crear art, va començar a produir una enorme quantitat de retalls de paper per poder fer obres més grans i complexes.
Així va ser com va acabar exposant les seves escultures de paper en llocs tant importants com: "The Museum of Arts and Design" (Nova York) o "Manchester Art Gallery" (Regne Unit).
Vicenç Vilaplana va néixer el 1955. El seu mètode predilecte és la pintura acrílica amb la qual crea una distorsió de la realitat que et permet endinsar-te en el seu món.
Vicenç Viaplana
Les seves obres estan fetes seguint el corrent de la abstracció. Les comença amb grans pinzellades i lentament va definint el resultat final amb petites pinzellades. En cada obra explora l'art d'una manera diferent, trobant una nova realitat oculta en els objectes quotidians i dibuixant una fina línia entre l'abstracció i la figuració.
.jpg)
Submergències
És un conjunt de quatre teles de grans dimensions totals. És una peça que ha estat pintada in situ pel pintor professional Vicenç Vilaplana. Arrel d’aquesta obra pictòrica també s’ha creat una banda sonora feta per Ramon Solé que la converteix en una experiència compartida i interdisciplinària. La obra també està acompanyada per la producció videogràfica de FRAU on ens mostra el procés creatiu del pintor, casa que acostuma a ser una experiència íntima ha estat gravada des de 6 càmeres de videovigilància de les quals hi ha més de 500h de vídeo.
La exposició es situa a la quarta planta del museu de Granollers i forma part de la sèrie “Sota el Sui” de l’artista. L’exposició es pot visitar des del 25 de març fins al 2021 de maig.
És del corrent de l’art abstracte i conceptual.
WERONIKA GĘSICKA
Weronika és una artista visual polonesa que té com a mètode de creació predilecte la fotografia.
En els seus projectes tracta temes relacionats amb la memòria, els seus mecanismes i les teories científiques i pseudocientífiques. Sovint treballa amb material d’arxiu i amb imatges trobades accidentalment a Internet, a les biblioteques i a la premsa.
No place like home
Una llar confortable és, segurament, un espai lliure de temors i inseguretats. És una fortalesa, la consistència de la qual depèn del fet que no es qüestionin els seus fonaments. L'artista polonesa Weronika Gęsicka (1984) treballa des de la fascinació, l'arxiu i la memòria en una elaborada desconstrucció de tot el que representa la llar, aquesta idea de llar que ens va arribar des de la publicitat, la propaganda i les pantalles. A partir de fotografies manipulades, collages, instal·lacions i escultures, Gęsicka reflexiona sobre les implicacions d'una estètica domèstica que mai ha estat innòcua ni innocent. I ho fa amb un particular sentit de l'humor, crític i sofisticat.
One minute forever
En aquesta exposició l'aritsta juga amb la participació del públic, fent-la una experiència lúdica alhora que intel·lectual i filosòfica. Ens dona objectes del nostre dia a dia i proposa que nosaltres passem a ser part de l'obra escultòrica i quedam retratats per a l'eternitat en una fotografia.
Les seves escultures aprofundeixen en la relació entre abstracció i representació, presentant objectes familiars d’una manera sorprenent que anima l’espectador a veure’ls amb noves formes. En les seves obres, sovint explora hàbits quotidians, així com qüestions existencials, centrant-se en els objectes que ens ajuden a afrontar el dia a dia i a través dels quals ens definim. Entre ells es troben els objectes materials que ens envolten: la roba que portem, els cotxes que conduïm, el menjar que mengem i les cases on vivim.
Amb les seves escultures d’un minut, en què l’espectador es converteix en una obra d’art per un temps limitat, Wurm esborra la frontera entre l’escultura i l’espectador. La presència estàtica de l’escultura s’inverteix, convertint-se en un procés participatiu que incorpora el propi cos de l’espectador. Wurm aconsegueix una transformació en la direcció oposada quan els objectes o formes de la seva obra assumeixen atributs clarament humans.
ERWIN WURM
Erwin és un escultor conceptual que trenca totes les normes acadèmiques de la escultura per donar una experiència inoblidable a l'espectador.
El seu propòsit és caviar la manera en la que veiem els objectes quotidians alhora que ens porta a reflexionar sobre la nostra relació amb aquests objectes.
