AUDIOVISUALS
2020-2021
JOAN FONTCUBERTA
Poemes de l'alquimista
El dia 17/2/2022 vam anar Museu de Granollers per veure l'exposició temporal de Joan Fontcuberta Poemes de l'alquimista.
Constava de diverses fotografies a les parets, un recull de les imatges originals i una fotografia translúcida il·luminada.
L'estil és fotografia conceptual.
L'exposició tractava del paper de la fotografia en la memòria i de la seva degradació amb el pas del temps.
Les fotografies són imatges d'arxiu tretes de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Són troballes excepcionals en mig d'un purgatori d'imatges decadents. Tenen un impacte visual que va més enllà dels ulls per relatar-nos la història de la mateixa fotografia, aquella que va més enllà del que apareix en la imatge.
Joan Fontcuberta dona a la fotografia l'oportunitat de comunicar-se i plasmar les seves pròpies vivències més enllà del que està retratant. La tractant com a un objecte digne d'explicar la seva història i els seus patiments, arrencant-li el paper de simple mitjà per capturar la realitat.
La idea d'aquest projecte s'inicià amb una expedició per fotografiar l'àrtic realitzada fa dècades pels suecs. L'expedició va fallar per la caiguda del globus aerostàtic a causa de la falta d'hidrogen. Els membres de la tripulació no van ser trobats fins molts anys després, juntament amb un carret de fotografies i un diari amb les seves vivències.
Aquestes fotografies no només expressen els traumes dels individus retratats sinó també el de la mateixa fotografia, deixada en condicions extremes durant molts anys i degradant-se lentament.
Els resultats inesperats d'aquestes imatges malmeses van fer a l'artista buscar més enllà del que es veu en una foto per descobrir la història del que li ha passat a la imatge en si.
L'artista enllaça la figuració de la fotografia amb la conceptualització del pas del temps, fent un paral·lelisme entre les imatges i la nostra pròpia memòria. No només reivindicant el valor de les imatges malmeses, sinó donant-los valor pel fet d'estar-ho, com la tècnica japonesa del kintsugi.
Opinió personal: La visita ha estat la combinació perfecta entre un concepte profund, una tècnica acurada i innovadora que resulta en un resultat interessant. M'ha agradat veure com cada persona en mirar una imatge podia trobar-hi interpretacions i objectes diferents. Comparar les nostres visions i arribar a conclusions pròpies a partir del mateix material ha estat molt enriquidor.
Del discurs de l'artista m'ha impactat la història de l'expedició al pol nord i la seva reflexió de donar valor a les imatges pel fet d'haver estat corrompudes pel temps.
De l'explicació de la Teresa m'emporto el dilema de si ens traguessin els nostres records, perdríem la nostra identitat personal. També m'ha encuriosit l'anècdota que les persones amb Alzheimer recorden perfectament les sensacions que un moment els va causar encara que oblidin les cares i els noms.