AUDIOVISUALS
2020-2021
MUSEU DE GRANOLLERS
El dia 11/11/2021 vam anar al Museu de Granollers.
Panoràmic és una exposició fotogràfica on diversos artistes exposen els seus projectes d'art conceptual. És una exposició que es du a terme exclusivament a Granollers i a Barcelona. Aquest any els temes són incertesa, atzar i predicció .
L’exposició fotogràfica resideix a la planta inferior del Museu de Granollers i ha estat comissariada per Joan Fontcuberta, un fotògraf destacat. En aquesta edició del Panoràmic trobem una extensa selecció de projectes internacionals i treballs de gran riquesa artística, tant estètica com conceptual, que juga amb els límits i possibilitats de la fotografia. La temàtica de l’atzar hi és present en tot moment, no es tracta només del resultat final sinó de tots els factors que han intervingut durant el procés.
Els autors que han participat en aquesta exposició són: Roberto Huarcaya (1959), Blanca Casas Brullet (1973), Pierre Cordier (1933), Nino Migliori (1926), Miguel Angel Tornero (1978), Francele Cocco (1984), Nancy Bean (2011), Luis Gordillo (1934), Blanca Viñas (1987), Andreas Müller-Pohle (1951), Sylvie Bussières (1964), Juana Gost (1987), Philip Schüette, Lluís Estopiñan (1970).
El període de la exposició és 14 D’OCTUBRE – 28 DE NOVEMBRE 2021
L'estil és: Fotografia experimental
La sala té les parets plenes d’imatges i un televisor, han deixat l’espai central amb bancs son seure i espai per poder-se moure lliurement. Les tècniques utilitzades són molt variades però totes tenen en comú la fotografia i la majoria d’elles fan servir paper fotogràfic. Hi ha quadres de diferents mides. La durada de la exposició en el nostre cas va ser d’uns 10-15 minuts encara que a mi m’hagués agradat passar-hi més estona.
En aquesta exposició podem veure com cada artista desenvolupa l'atzar de manera diferent. Com per exemple l'obra de Roberto Huarcaya qui s’emporta grans full de paper fotosensible a la selva amazònica i deixa que la claror de la lluna impressionin l’ombra d’arbres i matolls. O l'obra de Francele Cocco la qual transforma el desastre imprevist en oportunitat.
Aquesta fotografia està realitzada deixant una fulla paper fotosensible al terra de la selva amazònica. D’aquesta manera captura el paisatge d’una manera innovadora.
En aquesta peça s’ha utilitzat paper fotosensible per crear una fotografia única del paisatge. No ha estat realitzada de la manera en la que estem acostumats, sinó que ha volgut captar l’essència del paisatge. Amb aquesta imatge ens podem qüestionar quina fotografia és més fidel al paisatge, si aquella que està feta de manera tradicional o la creada per Roberto Huarcaya.
La reserva natural en la qual s’han situat els papers fotogràfics és una de les zones amb més biodiversitat en el planeta terra. Des de fa anys hi ha una tala d’arbres centenaris indiscriminada i una gran explotació il·legal del la mineria. El seu futur es veu cada cop més amenaçat, per aquesta raó dotze artistes es van reunir per intentar preservar la selva amazònica amb el seu art.
Amb aquesta inciativa Robaerto Huarcaya ens parla de les necessitats de la natura, defensa els seus drets i ens parla de com és fonamental per la nostra salut benestar i cultura. Ens remarca la seva importància i fa que ens replantegem quin paper té en el moment de conviure amb nosaltres en aquest planeta.
OPINIÓ PERSONAL
Em va agradar molt la sortida però se’m va fer molt curta i vaig sentir que no teníem suficient temps per admirar les obres.
El dia 11/11/2021 vam anar a la Roca Umbert.
Panoràmic és una exposició fotogràfica on diversos artistes exposen els seus projectes d'art conceptual. És una exposició que es du a terme exclusivament a Granollers i a Barcelona. Aquest any els temes són incertesa, atzar i predicció .
A la Roca Umbert hi ha una extensa varietat de les exposicions del Festival Panoràmic:
1. One minute forever d’Erwin Wurm (14 d'octubre - 14 de novembre) comissariada per Andrés Hispano.
- Erwin Wurm crea una instal·lació interactiva en la qual els espectadors es converteixen sobtadament en creadors. Treballa amb l’espai i capgira la teva perspectiva dels objectes, et fa trencar els teus límits i treballar la imaginació per pensar en com crear fotos innovadores amb objectes quotidians. L’activitat proposta era fer escultures en un minut.
2. No place like home de Weronika Gesicka (14 d'octubre - 14 de novembre) comissariada per Andrés Hispano.
- L'artista agafa imatges quotidianes i realitza canvis inesperats per mostrar realitats socials. A través del seu discurs mostra com les famílies perfectes no ho són tant i com no tot és el que sembla. Les fotografies són manipulades digitalment amb una gran excel·lència tècnica.
3. The Immortal Jellyfish de Rosana Antolí (14 d’octubre - 28 de novembre) a la tèrmica.
És una exposició immersiva situada a la central tèrmica. Tot i tenir una medusa gegant feta de tubs transparents, no podem catalogar l’exposició com a una obra escultòrica sinó més aviat com el recull de sentiments i sensacions que transmet l’ambient i el suport audiovisual. És una experiència que s’ha de viure amb tots els sentits i la ment obreta.
4. Top Manta del Sindiat de Manters (14 d'octubre- 28 novembre) una exposició a l’espai públic comisariada per Lucía Piedra.
És una exposició reivindicativa que tracta del dret a una vida digna que volen aconseguir les persones que formen part d’aquesta associació. L’obra estava creada per fotografies envoltades amb grafits que marcaven l’any dels fets i t’oferien una petita explicació.
5. Imaginació especulativa: El llegat afrofuturista (14 d'octubre- 28 novembre) comisariada per Mercè Alsina, on participen artistes com: John,Akomfrah, Nuotama Bodomo, Fabrice Monteiro i més.
És una exposició molt completa on diverses branques de les arts (música, disseny gràfic, còmics, cinema, escultura, fotografia...) es reuneixen per mostrar la identitat i cultura africana barrejada amb una estètica futurista.
SANTA MÒNICA
El dia 25/11/2021 vam anar al Santa Mònica, un centre cultural situat a Barcelona.
Panoràmic és una exposició fotogràfica on diversos artistes exposen els seus projectes d'art conceptual. És una exposició que es du a terme exclusivament a Granollers i a Barcelona. Aquest any els temes són incertesa, atzar i predicció .
L’exposició fotogràfica resideix a la primera planta de Santa Mònica i ha estat comissada per Andrés Hispano i Fèlix Pérez Hita.
En aquesta edició del Panoràmic trobem un únic projecte de temàtica fotogràfica. La temàtica de l’atzar hi és present enfocada de manera no vista en cap de les altres exposicions.
Els autors que han participat en aquesta exposició són: Dina Kelberman i Jonathan Brown.
El període de la exposició és del 14 d’octubre als 28 de novembre.
L'estil és: Fotografia conceptual.
La sala té les parets plenes d’imatges relacionades les unes amb les altres en un mecanisme de cadena. Estan situades sobre la paret blanca i a part de fotografies en sí, també trobem fotografies a dibuixos o imatges de llibres anatòmics antics. La majoria de imatges no han estat editades en postproducció.
En aquesta exposició podem veure com els artistes desenvolupen l'atzar de manera diferent a totes les anteriors. Connecten imatges a través de relacions que en mirar-les per separat no tenen gaire sentit però quan les ajuntem creen un diàleg continu.
Aquesta obra està basada en l’apropiació i ordenació de material aliè que ha estat col·leccionat i situat de tal manera que les imatges s’enriqueixen mútuament.
L’exposició fotogràfica està realitzada enllaçant diverses fotografies pel seu aspecte formal o conceptual, creant una línia d’imatges que tenen un sentit i relació amb les seves veïnes.
En aquesta peça s’han utilitzat imatges tretes d’internet. Fa que mirem més enllà del que ens pot explicar una sola imatge, les posa en comunitat i apareix un diàleg lineal. Crea associacions visuals en base a relacions temàtiques (els cossos humans i la seva anatomia), estètiques (dos imatgers amb figures triangulars, una síndria i un coet), o conceptuals (un dimoni tirant-se un pet i una explosió).
Opinió personal: Crec que han sabut com trobar una bona amanera per a que ens aturem a mirar les imatges i formar connexions entre elles. El fet de que realment no expliquin res, deixa un gran marge per jugar a ser detectiu i raonar sobre el perquè les imatges estan lligades, intentant descobrir la seva connexió. Crec que és una activitat molt interactiva que crea un diàleg atemporal entre l’artista i l’espectador alhora que t’apel·la a mirar el teu inconscient i descobrir que et diuen a totes aquestes imatges.
