Una paret estava plena de “mug shots”, és a dir, les fotos que els hi fan a les persones abans d’ingressar a la presó o quan han comés un crim i els volen tenir fitxats. Tot i que a primera vista les persones no tenen cap altre cosa en comú que el fet de que han estat empresonats (de manera justa o injusta) si ho lliguem amb el tema de l’extimitat ens adonem que els presos no tenen cap mena de intimitat. No tenen espais exclusivament privats per a ells i es passen el dia sent observats.

A partit d’aquesta peça els artistes ens parlen de com se sent la falta d’intimitat o quan allò que hauria de ser íntim passa a ser de domini públic.

 

Aquesta idea es va repetint a través de tota la exposició, la podem veure en els hospitals de salut mental i com es venien les fotos dels pacients com a postals. Al internats, on els mestres pensaven que tenien dret a dir que era els que els estudiants havien de fer i pensar a totes les hores del dia, la qual cosa convertia l’internat un lloc sense cap mena d’intimitat.

 

També ens mostra una compilació de fotografies rescatades d’àlbums de persones que els van llençar i vendre, acompanyant-lo de la frase “al igual que inventar el tren és inventar l’accident de tren, fer una foto és compartir-la”.

Després hi ha imatges d’artistes fetes per paparazzis que ens mostra que l’intimitat d’aquestes persones és inexistent ja que tot el que fan, s’acaba fent públic.

 

Per últim, ens mostra amb fotografies fetes per gent “outsider” el com klfeajklaejfkja captar la nostre imatge sense el nostre consentiment i el fet de que avui en dia el simple fet de sortir al carrer es deixar-se fotografiar i fer la teva imatge pública. Però, es clar, això també és el que estem fent diàriament amb les xarxes socials.

 

A dia d’avui la reflexió de que la intimitat quasi que és una cosa del passat en la nostra societat actual li sembla molt preocupant a la gent que ha nascut en una època on la privacitat era una norma i no una raresa. En el cas d’Andrés Hispano és el que li passa. A ell des de petit li van ensenyar que hi havia una línia bastant ferma entre el públic i el privat, en canvi, ala mateix aquesta línia s’ha difuminat tant que per a alguns s’ha esborrat.